VIUEN
*
31-10-16
*
Penso que cal
escriure o parlar dels primers i últims de mes: per fer projectes i per fer-ne
balanç. Ara entrem al mes de les ànimes. Ja sé que la majoria ho ha oblidat.
Però els escriptors, aquestes matèries immaterials les mantenim ben vives. No
tant per creença sinó per motiu literari.
Aquests dies el fum de torrar
castanyes arriba al meu estudi gràcies a un grup d’escoltes molt actius. Des de
la finestra els baixo una bossa amb els diners i ells hi posen les paperines de
castanyes. Són bones i fan allargar la conversa a taula. Mantenen, també, la
memòria.
Escric coses de Rubí i m’hi aplico;
vull dir que vaig amb cura, demano documentació als bons amics d’allà i en poso
de la meva. No en va la iaia Lola era nascuda a Rubí d’una família coneguda,
els Palet. De casada va anar a viure a Barcelona i, més endavant, a Tarragona.
Des dels 11 anys vaig viure amb ella, però des del 1936 em vaig passar 25
llargs estius de la meva vida a Rubí, perquè els pares també hi feien vacances.
La meva memòria de casa és
fotogràfica. I els meus racons preferits van ser jardí, hort i bassa. Anàvem a
les fonts amb una paperina d’anissos; visitàvem ermites, boscos i masies;
algunes nits, els veïns trèiem cadires i fèiem tertúlia a la propera plaça de
l’Aurora.
Els avis viuen dins meu. Ja els vaig
dedicar el llibre “Interior amb difunts” (Destino, Premi Josep Pla). Ara sóc jo
que recupero un bocí del meu paradís perdut i em moc com una libèl·lula pels
volts de la bassa ombrada pel codonyer. Faig una volada per sobre de Lola i de
Gustau. Lola, molt dolça. Gustau, molt enèrgic. Sou vius.
***
Retrat de Dolors
Palet Llugany als 17 anys.
Retrat de Gustau
Xirinacs Raïmat, de Barcelona.
