QÜESTIONS... - final.
*
18-10-16
*
22 - ¿On són les
ànimes mentre no les instal·len als altres cossos on les han destinades?
23 – El
científic Jeremy Havelyn sostenia que dins de la zona grisa destinada als
cometes que fluctuen indecisos abans de llançar-se a la seva aventura solar i,
en conseqüència, a la mort, s’hi dipositen, com en sedimentació, les ànimes
rebutjades, inservibles o desqualificades. Com els mateixos cometes, contenen
gel i pols primària, les escorrialles de la formació del sistema solar.
23 – 1 - ¿Disposen de consciència
aquests bocins d’experiments siderals?
24 – Reanimar
vol dir recuperar l’ànima. La medicina dedica molts esforços a fer reviure
ànimes. Als hospitals i clíniques hi ha sales de reanimació, on personal
especialitzat s’afanya a recuperar ànimes que fugen o disposades a fugir.
* 25 – Si un
reencarnat mascle passa a ser dona, ¿aquest fet pot ser considerat un càstig?
* 26 - ¿Com
s’elimina una ànima?
* 27 – Els
llibres són la vertadera reencarnació dels homes.
29 – Si un cos
reencarnat sofreix el desgast natural de les vides que va vivint, ¿pot adquirir
noves energies a cada reencarnació?
29 – 1 - ¿O bé arrossega al nou úter
aquesta debilitat que va en augment fins que falla?
* 30 – Una ànima
sempre viu a cegues i no hi veu només que pels ulls d’una cara.
***
Collage d'OX - Sèrie 'Cantores'
M'agrada la num. 27.
ResponEliminaÉs més in enunciat que una pregunta.
Totes les altres són molt interessants però moltes sembla que no puguin tenir resposta. O sí?
Esperem que aviat ens treguis de l'entrellat Olga.
Aquella qüestió que diu si es poden eliminar les ànimes... Segur que ens vénen mals pensaments i en voldríem eliminar més d'una, si poguéssim. Però senyora Natura o senyor Cosmos ha fet bé: no podem!
ResponEliminaNo sé si són, Olga, els zen, que diuen que tot té ànima, el sexe ja t'ho vaig dir, no existeix, com no existeix l'acte sexual, jo sóc dona en molts moments del dia, i home en altres i si vols saber com explica Sòcrates o Plató el miracle del naixement llegeix-te "El banquet" no sé si s'ha traduït al català-valencià com "El convit", el naixement és un veritable miracle, i sí, hi ha un cert, important determinisme a l'hora del naixement, però no és el tot.
ResponEliminaLes ànimes no es rebutgen, tot i que deu haver dimensions adients i més sofisticades que la nosstra on el patiment, tot i cobrir una corba sinusoïdal sempre, és o deu ser menor.
En fi, que no és per a riure's, tot i que d'aquests temes en puguem traure punta. Creu-me, Olga, jo parle amb mon pare mort i amb moltes persones a les que no tinc al davant, que no m'escolten? Sóc conscient de que sí, sí que m'escolten, ja siga al seu inconscient o amb el temps.
Una abraçada i tant si t'ho prens a risa com si ho fas seriosament m'han agradat les teues preguntes, cal ser molt valenta per a exposar-te davant dels teus lectors d'aquesta manera.
Vicent Adsuara i Rollan
Les ànimes no tenen sexe ni relacions parentals: només afectives. No poden amagar res ja que no tenen màscara que en dissimuli la indefugible realitat, a voltes bombolla o fantasia en què romanen. D'altra banda, una bona part conviuen amb nosaltres (en una altra dimensió etèrica), i moltes no es creuen, ni tan sols sospiten, que s'han mort i segueixen igual que sempre. I sospiren per prendre's una sangria, posem per cas, encerclades encara dins el castell amb què s'han bastit un ego temporal i nodridor de desigs. Però, la gran diferència és que ja no disposen de límits espacials ni temporals i, així, cadascuna viu en el seu propi paradís o bé infern: ella mateixa s'ho fa tot a guisa d'idiot, sense defensa (no pot refiar, ja, del pas del temps, aques gran aliat, "escultor"). Senzillament, continua amb el mateix tarannà o obsessió de quan estava encarnada. Si es planteja analíticament la seva situació, no va a parar enlloc. Només si aquesta inteligència es deixata en el flux espiritual pot esdevenir dinamisme i evolucionar, fendir seqüències devers una espiral inimaginable cartesianament, i fondre's amb d'altrea ànimes sense perdre la seva identitat, almenys "de moment". No li vindrà de fora: ni premi ni càstig. Casdascú fa i desfà per ell mateix segons el seu nivell d'incompetència íntima, de deseiximent i llibertat autèntica (no depenent de les compulsions ambientals ni interiors).
ResponEliminaD'altra banda, les ànimes són com a peces d'un puzzle i, quan necessiten topalls per poder enfortir-se, cadascuna va a parar on li pertoca, sense poder fer-hi res. Les coses són tal com són i es manifesten en els seus justos límits emocionals, que van evolucionant lentament o, a voltes, en un sol instant immesurable.
ResponEliminaUn tema delicat que has tractat de forma igualment delicada.
ResponElimina