CORAL PER A NENS SENSE ÀNGEL
*
26-1-16
*
Vosaltres somiàveu. ¿Qui somia més
que un nen? /
Sabíeu moltes coses que nosaltres
no sabem:/
països de colors on amagar-vos /
quan venien les llàgrimes. Perquè
de plorar, /
sí que heu plorat, petits infants, i el vostre plor, ¿sabeu? /
era de perles transparents sobre la
pell tan fina /
d’una petita amb
trenes i una nina de drap, /
d’una menuda
morta amb les amigues i les mares /
a qualsevol
poblat del mig Orient fatigat per les bombes. /
També aquells
nens en flor, tan plens de somnis dels dotze anys,
postals als pares, necessers, colònia; ¿què
vols dir? Mai ho hem vist, això que dius.
I un cor dibuixat amb coloms blancs tot al
voltant;
el pas sobre la neu ja es va esborrar en un
túnel; ¿què és la neu, mare? /
la sorra dels
deserts us ha cobert les ombres;
i els passos
curts, després de l’esmorzar, d’aquells nens a l’escola amb quaderns // donats
per nens llunyans que també tenen cor. //
Vosaltres no
anàveu amb el pare: ni el pare ni les mares, //
els avis ja fa temps
que són morts. //
NI ELS ÀNGELS,
NINGÚ NO HI HAVIA /
per deturar
aquells gestos precisos de la mort que ALGÚ HA PERMÈS.
Fillets, no
patiu gens pels vostres animals, si els trobeu a faltar: //
l’osset, la cabra, els colomets i el gos, /
jo no sé si els
peluixos que us feien companyia i confidència,
però ells sempre
seran amb vosaltres. //
Mares, els
vostres nens no tindran fred, no penseu el viatge sinó en aquelles mans /
acariciades,
dolces, amb xocolata als dits, amb llapis de colors.
¿Algú ha dit xocolata?
Si només en mengen al cel... //
NO HI HAVIA CAP ÀNGEL, ALLÀ AMB ELLS, QUAN
MORIEN.
QUI SAP ON EREN,
POTSER FEIEN CORONA A ALGUN DÉU //
PERÒ SI ELS ÀNGELS
S’AMAGUEN, NO TINGUEU POR: /
TOTS VOSALTRES,
INFANTS D’ULLS TENDRES, US FAREU COMPANYIA.
*
OLGA XIRINACS
Un poema tan bell com dur. I és que els holocausts no cessen, prenen diverses formes com diverses són les víctimes. Els infants: les més innocents.
ResponEliminaUn poema que fa esborronar i que dins de tanta tristor no deixa de ser bell...Quants nens-àngels no estan patint els rigors de la natura, tenint com únic sostre les estrelles, que tan poètiques són per nosaltres i que en les nits fredes d'insomni deuen comptar...
ResponEliminaPetonets, Olga.
Poema tan trist com alguna de les cançons de Mahler. Trist i punyent. On són els àngels i on és Déu?
ResponEliminaUn petó, Olga.
No tenen àngel perquè els àngels són ells i Déu són ells. Em recorda aquell nen que varen penjar els nazis a Mathausen. Algú va exclamar: On és Déu? I un altre va respondre: no el veus? està penjat de la corda.
ResponEliminaMentres un sol nen mori de gana o assassinat per les bombes, no serem veritablement humans.
Una abraçada Olga.
Que trist, Olga!! I que bell que és el teu poema!
ResponEliminaTots els xiquets es faran companyia, i has dit una cosa molt certa, Olga, mira, la religió jueva prima al Pare, la cristiana al Fill i la musulmana als germans que conviuen una volta el sacrifici d'Abraham, en què no és el Fill qui mor si no el Pare, i així la vella companyonia dels germans es reparteixen el món, fent del Pare mort, ja viu, un nou company.
ResponEliminaAquest és el secret que busquen els qui es maten en la jihad, però cal la veu amable que els ho diga, la veu amable que els faça veure no com assassins sinó com a víctimes. Humans.
Vicent
potser sí que hem arribat al punt extrem en que la tendresa ens haurà de fer lliures
ResponEliminala tendresa dels que no sols tenen cor, sinó també batec i pulsió, i oïda per escoltar
i ulls per veure i mans per passar a l'acció
.
Quanta bellesa, al mig del no-res.
ResponEliminaMeravellós poema i una reverència. No puc dir res més, Mestra. T'estimo, Israel
ResponEliminaA mi em sap molt de greu quan algú parla de l'infern com si fos a l'altra vida, l'infern és aquí, cada dia, entre nosaltres, tapat amb vels d'empatia.
ResponEliminaSóc gran. Quan era petit ja sabíem del sofriment dels infants en d'altres llocs, altres països, altres continents.
ResponEliminaEl teu poema ens recorda la quantitat d'anys, dècades, segles que fa que els nens i les nenes pateixen la violència massa vegades incitada pels grans.
M'ha emocionat el teu poema Olga. També els comentaris dels companys lectors del teu blog. La cruesa d'aquestes injustes situacions ens fa sentir impotents.
Sembla exprés per l'esgarrifós crim recent (suposo que ho heu llegit), d'una criatura de pocs mesos llençada per la finestra per un malànima després de vexar-la sexualment. Hi ha coses que no es poden paír, ni tan sols amb l'ajut de la poesia.
ResponEliminaOn vas, Europa? em pregunto... i no em sé respondre!
ResponEliminaEl teu poema i el reportatge que vaig veure ahir, sobre els voluntaris a la platja de Lesbos... és que m'encenen! I sentir tanta impotència!
Tots aquests nens sense àngel agrairan que algú els recordi i escrigui poemes com el teu, Olga. No sé que dir; tanta bellesa, tanta tristesa, tanta tendresa...
ResponEliminaOn vas Europa? comparteixo l'opinió.
ResponEliminaHem fet na mica de difusió de CORAL PER A NENS SENSE ÀNGEL al grup de Facebook PREMI D'HONOR DE LES LLETRES CATALANES PER A L'ESCRIPTORA OLGA XIRINACS. A dins de Facebook ha estat compartit per més gent i des del meu bloc també ho he compartit amb twitter. Totes aquestes xarxes
Una abraçada i molts ànims, Olga.
És tot molt trist.
ResponEliminagracias, Olga, gracias por tu sensibilidad, gracias por no olvidar, gracias porque no olvidemos.
ResponEliminaDeliciosa poesia sobre un tema ben dramàtic.
ResponEliminaOlga, ja t'he contestat al meu segon bloc, és que hi ha vegades que passe algun temps, com que no tinc gaire visites no hi vaig gaire.
ResponEliminaUna abraçada i vine quan vulgues, et promet que tots els dies el miraré.
Perdona i una abraçada ben forta des de la salut, des de la frescor i la caloreta d'una estufeta a l'hivern o des de l'ombra a l'estiu.
Vicent