RUCS A L’OLIMP
*
29-3-15
*
Ahir la tarda era
plàcida. Al balcó, ben asseguda, em dedicava a llençar un caixó sencer
d’articles de diari i notícies referents a la poesia catalana dels anys 80 en
amunt. Els havia guardat fins ara però, ja interioritzats, faran pasta de
paper. Antics però no obsolets. De les perles que en sortien us n’he guardat
unes quantes:
1- “Quim Monzó: “un bon català ha de
fer carrera en espanyol(...)
”S’autodefineix com un ‘xarnego reconvertit’
(Avui 19-8-90)”
2- Carme Riera: “Se publica demasiado.
Los anticonceptivos han resultado eficacísimos para controlar la natalidad(...)
Quizá también, y en relación con esta situación (escribir), está llegando la
hora de que un laboratorio farmacéutico se interese por el hallazgo de un
fármaco que, sin quitar las ganas de escribir, deje a quien lo tome inapetente
para publicar (...) A lo mejor hasta casi todos salíamos ganando.”(La
Vanguardia 26-6-92)
3- Teatre: “Joaquim Cardona: L’única
gràcia del teatre és fer-lo; veure’l m’avorreix profundament.” (Avui 24-5-90)
4- Teatre. “Joan Brossa: ¡M’agrada
tant el teatre que per això no hi vaig mai!” ( Avui 19-8-90)
5- Albert Roig “(...) el propio Joan
Margarit y Francesc Parcerisas se caracterizan por su realismo intimista. Sólo
hace falta ver los títulos de sus libros. ‘Mar d’hivern’, ‘Llum de pluja’,
‘Focs d’octubre’... todo son otoños compungidos, vejez flàccida, lágrimas de
cocodrilo. Ignoro si la sociedad de escritores y poetas catalanes tomará
medidas contra estos psicópatas de la poesía.” (La Vanguardia 30-12-92)
6- Rosa Montero: Referido a los
catalanes: “Hoy, tras 12 años de democracia, vuelven a resultarme
ultragalácticos, pero ahora se diría que proceden de la nebulosa de los malos,
de la estrella de los torpes y los chinches... y no sólo se están pasando de
sosos sinó también de intolerantes y tiránicos” (El País 27-2-88)
7- Salvador Oliva. (Referit als Jocs
Florals de Barcelona en l’afer À. Susanna) “El president dels mantenidors, Joan
Margarit, és el que ho té més clar: diu que com que no sabia que existís la
revista que va editar el poema guardonat, per a ell, era inèdit. Tot allò que
no sabem que existia no existeix. ¡Ben dit, Margarit! “ (Avui 24-5-92)
*
Poetes meus, blogaires que us esforceu
a escriure perquè us agrada, per concursar, per publicar, mireu que no us
diguin psicòpates i xinxes, i que els de l’Olimp no us facin prendre
anticonceptius. ¡Compte!, a vosaltres, que ells sí que publiquen i mai no es
mouen dels núvols de glòria.
*
Ruc a l’Olimp. Collage d’OX
Impressionant la idea de l'anticonceptiu per matar les ganes d'escriure. Quina por!
ResponEliminaMolt bo el ruc que has plantat a l'Olimp Olga.
ResponEliminaDes de Quevedo, i fins i tot des d'abans estem acostumats als insults amb que ens obsequien sovint des de les espanyes castellanes. Personatges com Rosa Montero amb aquesta actitud s'autodefineixen.
El cas del Monzó és ben curiós. Al 90 feia declaracions com la que ens adjuntes. No fa gaire el vàrem veure fent un espot que animava a participar a la V Baixa.
Podem ser optimistes!!
Fins que he tingut un moment de lucidesa, he vist que val més publicar en revistes i editorials petites que en grans. He vist i saludat Margarit, per sort no hem aprofundit en títols melangiosos. He vist Susanna, sembla una mòmia parlant (per la poca novetat del discurs).
ResponEliminaEs llegeix poc però es publica massa. No hi ha temps a pair.
Sembla, tot plegat, una orgia literària, com l'escultura que es va voler vetar.
Abraçades, padrina!! :-))
Caram, que deu opinar la Rosa Montero del moment polític actual?
ResponEliminaAmoïna saber que no es llegeix, i ni tan sols llegeixen alguns dels que escriuen, com queda palès en les perles que ens has guardat; opinions que surten no precisament de la part millor, prescindibles quant a arguments, il.lustratives per veure com van les coses en el nostre món literari...
ResponEliminaEstimada Olga,
ResponEliminaBen mirat si mirem qui diu el què diu...Penso en Roig o en Montero. Aquesta última gairebé m'afalaga amb els seus menyspreus. Li hauran dit mai que és una pèssima escriptora i que només embrut paper?
Quines "perles" conserves!
ResponEliminaUna molt bona tria.
ResponEliminaSe m'acut una altre titular: Contra el vici d'escriure, la virtut de no llegir. O hauria de ser a l'inrevés?
quin panorama!
ResponEliminaés higiènic i saludable buidar calaixos...
el ruc penja d'un penjat i la gent, en veure'l, ja hi dirà la seva
Tot sovint, si poguéssim llegir prèviament allò que manifestem, de ben segur que no badaríem boca.
ResponEliminaHe endegat un grup a FACEBOOK per demanar el PREMI D'HONOR per a l'Olga Xirinacs, el podeu trobar aquí:
ResponEliminahttps://www.facebook.com/groups/751745364932382/751746828265569/?notif_t=group_comment
Ja és un greuge que el PREMI D'HONOR s'hagi donat fins ara a quaranta-tres homes i tres dones, se m'acudeixen moltes de possibles candidates però la primera, per la llarga i sòlida trajectòria crec que hauria de ser ella, si voleu entrar, comentar i promocionar el grup,ja ho sabeu.
ResponEliminaEstic amb la Júlia! L'he difós, també, per facebook i faré el mateix pel twitter!
ResponEliminaOlga, de la Rosa Montero no m'ha estranyat gens, la "perla", però d'en Monzó no m'ho esperava, per això que diu xavier pujol de la V baixa...
Per altra banda, tots sabem que hi ha unes quantes "patums" intocables, que acaben trobant-se sempre pertot arreu, com en els programes casposos de telesinco, que sempre hi surt la mateixa gent. Doncs, el mateix, però a la catalana.
Quan els escriptors diuen que es publica massa no es refereixen mai a ells mateixos, és clar. Per desgràcia el món literari és ple de misèries diverses. Com tots.
ResponEliminaLa glorificació del senyor Monzó ja fa anys que em resulta molt sorprenent, la veritat, crec que viu encara del 'cuento', dels seus primers i bons contes, vaja, la resta, poc i dolent.
ResponEliminaRecordo també unes declaracions de fa anys de Montserrat Roig, (epd), en el sentit de les de Carme Riera, quan algú que no era del 'grupet' va guanyar un premi literari 'si tothom es posa a escriure...'
ResponElimina¡Ay, els de la "cultureta". Es creuen que tan sols ells són "divins". Una abraçada.
ResponEliminaEstà bé llegir el que es deia fa vint-i-cinc anys. Jo ho faig a vegades amb els diaris que tapen alguna caixa a la casa del poble i em faig un tip de riure perquè notícies i profecies demostren la nostra "infalibilitat" passat el temps. Aquests teus tenen miga. No sé què devíem fer els catalans l'any 88 que vam fer enfadar tant la Montero.
ResponElimina