EM PENSAVA...


EM PENSAVA...
*
7-3-15
*
- Em pensava que ja havia arribat la primavera... -, diu la Tecleta, despistada, mirant el rellotge.
- Ja que ets aquí, vine, que celebrarem el dia de la dona.
- ¿I el de l’home?
- Va, torna on eres, Tecleta, que d’homes no n’hi ha.
*

Postal-collage d’OX

10 comentaris:

  1. Si ho mirem bé i mirem els cinc paradigmes psicològics humans, el normòpata 20 %, el maniaco-depressiu 20 %, el depressiu 20 %, el paranoic 20 % i l'histèric un altre 20 % de la població, els homens només serien els 20 % dels normòpates i res més, només un 20 %, per això hi ha qui diu que ens correspon o els correspon cinc dones a cada home. ;-)

    Una abraçada d'un ¿home? que l'aprecia.

    Vicent Adsuara i Rollan

    ResponElimina
  2. Haberlos hailos, una altra cosa és la qualitat... Això igualment es pot dir de les dones, eh...

    ResponElimina
  3. Hi ha més animals que homes, això es pot constatar.

    ResponElimina
  4. Per sort cada vegada n'hi ha més, o ho intenten.

    ResponElimina
  5. Una mica despistada la Tecleta si encara vol celebrar el dia de l'home. Tant de bo el de la dona no s'hagués de celebrar!

    ResponElimina
  6. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  7. Crec que les dones han avançat molt entenent que la igualtat de drets ha de conjuminar-se amb la llibertat de reivindicar les diferències.Celebrem la dona treballadora per cridar l'atenció sobre un estatus que no és que sigui diferenciat, és que és de marginació, pensat no des de la distinció en l'acció sinó des del prejudici, la "mitologia" en terme que manllevo a Fina Birulés. I per vigilar el progrés del projecte d'emancipació d'aquesta meitat de la Humanitat que tant hem marginat i oblidat

    ResponElimina
  8. Un diàleg entre humorístic i misteriós.
    Home-rístic i master-i-óx.

    El rellotge del collage marca l'infinit.

    ResponElimina
  9. L'ideal seria celebrar el dia de la "persona"...Però de moment, em sembla que encara no toca...
    Petonets, Olga.

    ResponElimina
  10. Home i dona, tan diferents, tan iguals... tant de bo cada vegada hi haja menys dies per celebrar perquè ja no calga fer-ho. Mentrestant, hi som.

    ResponElimina