VA CARDAR
*
17-11-14
*
*
Havia sentit dir l’acudit fa anys, però quan me l’he trobat de cara no he
resistit la temptació de fer-li veure la llum del blog.
A La Vanguardia d’ahir, diumenge 16 de novembre, dins la secció
Tendències, hi ha un reportatge que porta per títol “Paparazzis de la
llunyania”. Es refereix als que fan les fotografies més llunyanes.
Com que nosaltres diem que des de Mont-ral es veu Mallorca, vaig voler
resseguir el mapa. Pels voltants, trobo una estranya i divertida toponímia que
diu “va cardar”, escanejada aquí.
Fent memòria, he recordat que algun conyívol traduïa Cardó com ‘va
cardar’. Cardó, la Serra de Cardó, amb l’antic balneari i l’aigua del seu nom.
Bonica troballa, aquesta toponímia. La resta de noms semblen ben
traduïts, excepte Encanadé, a Castelló, que hauria de ser En Canadé, sembla.
Peccata minuta.
Doncs bé, no sé si a Cardó hi deu haver un rètol en record d’algú
significat que cardava per les muntanyes. O potser era un costum general del
poble, massa incòmode entre vegetació aspra i pedregam. Sigui el que sigui, ens
ve a recordar que el món s’acaba, i que qui ho va fer allà dalt, tot allò té.
*
Document extret de La Vanguardia. Dia 16-11-14. Tendències.
Fa anys que no he estat a la serra de Cardó, i entremig hi ha hagut algun incendi. Existien restes de petites ermites on hi vivien eremites. Acostumaven a ser monjos solitaris, però segons diuen n'hi va arribar a haver 30 d'escampats.
ResponEliminaPotser de tant en tant es trobaven? Alguna cosa havien de fer per no avorrir-se.
No sé si és el cas,però es podria fer una antologia dels disbarats amb les traduccions de google.
ResponEliminaVes per on hi he estat a la serra de Cardó , un lloc fantàstic, per fer-hi de tot i més...
ResponEliminaÉs possible que algú traduís literalment del castellà al català! Però suposo que deu ser un acudit...
Petonets.
En què estaria pensant l'adjudicador del nou topònim?
ResponEliminade Vic, -que tot i allunyat de Cardó també surt en el mapa-, en podrien dir Bic, com el bolígraf...;
ResponEliminaara recordo un traductor anglès que va tenir la pensada de traduir 'parar la taula' de manera que els anglesos no sabien que fer-ne de l'expressió resultant: 'stop table';
en fi, barrabassades, n'hi ha per a tots els gustos;
el tema dels paparazzi em sembla força més preocupant, perquè no deixen de ser l'element clau d'un negoci
.
De Figueres, Higueras, he llegit alguna vegada. Li treuen les connotacions.
ResponEliminaEn què devia estar pensant, el traductor...
ResponEliminaMalpensats! :) Potser el traductor havia aprés català a Girona, on "cardar" significa "fotre"...
ResponEliminaDivertit, Olga. La veritat és que xoca veure-ho imprés, que sempre és diferent que sentir-ho explicar. No vaig poder anar a la teva conferència
ResponElimina"Menjar-se una biblioteca". A Omnium van passar l'esdeveniment el mateix dia 10, una mica just, no? Pintava bé.
Qui no carda a Olot, no carda enlloc. Encara que veig que sí que carden...
ResponEliminamai se m'hagués passat pel barret pensar en Cardó i cardar. I mira que m'hi he passejat vegades! Ai, mare, i que malament que estan alguns!
ResponEliminaSalutacions!
Aix la semàntica: Cardó, cardar, CARDO (dels romans) En castellà va passar quelcom similar. Van rebatejar el poble, però: "Asquerosa, municipi de Granada. Gentilici: "asqueroso", "asquerosos". Al 1943 el van rebatejar com Valderrubio. I tornem als romans, "asquerosa" va ser una mala transcripció de "aquae rosae" :-)
ResponElimina