DE MÚSICA
*
22-11-14
*
Aquesta és la pintura que presidia l’entrada a la casa del poeta. De tant
veure-la ja em resultava familiar i no donava cap importància, llavors, a la
noia morta o a la mort de la noia. Formava part de la consciència de la casa:
la casa del poeta, de la seva muller devota i de l’única filla, pianista precoç
i tan bonica com la Cecília morta del rebedor.
Érem adolescents en un temps de magnòlies i de cantar el Magnificat i
cançons jueves pels carrers del poble. De contemplar la lluna sobre el pont de
can Cabanyes. D’exclamar que érem felices. D’escoltar, jo, les notes de vidre
que el poeta demanava a la seva filla. De les cançons de Mompou i dels concerts
de Bela Siki. Del debut de Teresa al Palau de la Música, ella amb tirabuixons i
un vestit de vellut blau nit amb coll de puntes. De dinar a l’Ateneu de
Barcelona i a casa del seu mestre Joan Gibert Camins, col·leccionista amable de
records bellíssims.
Tan bells com el començament d’aquest dia amb una música llunyana.
*
Santa Cecília, de Gautier.
El cel d’aquest matí.
Olga, un post multi-entendridor. Per la imatge de Santa Cecília, patrona dels músics, per la romàntica sortida de sol d'avui i pels records que comparteixes i ens transmets embolcallats amb les notes de piano de Mompou.
ResponEliminaA Sants, de moment, l'únic sol que he vist avui és el teu de Tarragona.
Quantes referències que no conec, però que parlen d'èpoques molt felices, que jo també he tingut, per sort.
ResponEliminaAh, Monpou, el de la música callada... L'escolto sovint.
ResponEliminaTots els començaments es tornen finals. La imatge de Santa Cecília és maca.
ResponEliminaSón preciosos aquests records, Olga, com la sortida del sol.
ResponEliminaOlga, m'has fet recordar que avui és Santa Cecília patrona de la música, amb aquest post tan musical i poètic...El poeta demana a la seva filla "notes de vidre", tot un luxe poder-les escoltar...
ResponEliminaAquest debut d'una noieta al palau, abillada amb tirabuixons i vestit blau nit amb coll de puntes...
Felicitats per aquests bells records envoltats de música!
Petonets, Olga.
podem imaginar la vida sense música?
ResponEliminaescric el comentari tot escoltant Bela Siki que interpreta al piano Bela Bartók
meravelles!
També tu ets una "col·leccionista amable de records bellíssims". O ens en fas ser, una mica.
ResponEliminaUna lliçó de nostàlgia i lirisme en el seu punt que ens subministra una càrrega d'emocions perquè cadascú li posi la seva pròpia música.
Records i més records, i sempre molt ben documentats.
ResponEliminaSanta memòria!
Records nostàlgics, m'han semblat. Molt bonic escrit.
ResponEliminatan viu i evocador.
ResponEliminaUna preciosa evocació. Com si la música fos més forta que la mort.
ResponElimina