UNA GOTA EN L'OCEÀ

UNA GOTA EN L’OCEÀ

*

19-4-14

*

Sóc la mare d’un llibre de poemes que emprén camí sense promoció ni padrins. Tot sol, com va marxar Blanquerna a l’aventura i sa mare l’encomanava a la Verge Maria perquè també era mare d’un fill. Per això el poso al blog, perquè els amics l’acompanyeu pel camí.

Parla aquest petit volum de poemes de les impressions d’una estada al balneari de Zestoa (Guipúscoa). De com al final de les vides tots ens igualem en l’aigua. SPA. Salut per l’aigua, com en van dir els romans vells. En copio un dels poemes:

14       UNA PRIMERA HORA

Vam saber que naixíem en pecat,

despullats i en pecat, que ja és pobresa;

tendra imatge desvalguda,

¿qui ens l’havia  destinat?

Ara tornem aquí, després dels anys,

a porgar la impuresa del camí.

Tampoc sé si el camí ens embruta o ens treballa.

Entrem sense dubtar a l’aigua termal,

verd de maragda opaca,

hi juguem com quan érem infants

i en sortim nets.

Fa temps ja vam saber que ens enganyaven;

¿qui hi guanyava

volent privar un nadó de la innocència?

*

Coberta d’OX