ESTATS DE VIDA

ESTATS DE VIDA
*
13.4.14
*
Una ànima sempre viu a cegues i no hi veu només que pels ulls d’una cara.

L’ànima només ha estat pensada per habitar la Terra. Cap reencarnat ha trobat mai ànimes procedents d’altres cossos estel·lars.

            La natura, amb la seva abundor, destina els uns a la misèria incial i els altres al benestar des del començament.

            Si un reencarnat mascle passa a ser dona, ¿aquest fet pot ser considerat un càstig?

            ¿Com s’elimina una ànima?

            Els llibres són la vertadera reencarnació dels homes.


            *
            Postal collage d'OX

11 comentaris:

  1. Jordi Dorca14 d’abril del 2014, a les 8:23

    - Com s'elimina una ànima?
    - Deixant-la sense versos.

    ResponElimina
  2. Jordi Dorca14 d’abril del 2014, a les 8:24

    (auxili, Olga)

    ResponElimina
  3. Josep Gironès Descarrega14 d’abril del 2014, a les 8:48

    D'ànimes no hi entenc gran cosa, però dels llibres penso que són com la llenya, que escalfa quan la talles, al moment de transportar-la i quan l'encens. Doncs això: els llibres distreuen quan els escrius, et tenen en tensió fins que els edites i, quan ja han pres cos, esdevenen bons companys.
    Comentari de dilluns ;-)

    ResponElimina
  4. xavier pujol14 d’abril del 2014, a les 10:53

    No sé com s'elimina una ànima. Ni tan sols sé si existeix, encara que a vegades en parlem.
    Quan érem petits, un germà més gran deia que l'ànima era com una escopinya petita (aleshores en deia "berberetxu") sense closca.

    Molt adequat i elegant el collage.

    Fita

    ResponElimina
  5. Teresa Costa-Gramunt14 d’abril del 2014, a les 11:22

    S'ha escrit molt, sobre l'ànima, i tu ara mateix ho has fet de manera que poses el pensament de cara a la paret...
    Una bona reflexió de cara a la Setmana Santa, que cada vegada és més una setmana (només) de vacances i no d'oportunitat per a la reflexió.

    ResponElimina
  6. novesflors14 d’abril del 2014, a les 13:45

    Existeix l'ànima o tot és química i electricitat al cervell? Ho he pensat moltes vegades sense traure'n l'aigua clara.

    ResponElimina
  7. Oliva14 d’abril del 2014, a les 14:12

    ...PERO SERIA MACO....EN EL RACO DE BARCELONA ON VAIG NEIXER,I VIVIAN MOLTES MEDIUMS,TENIAN MOLTA FAMA,I JO SEMPRE E DUCTAT,I LA MORT FA TANTA BASSARDA....
    GRACIES PER ELS TEUS BONS DESITJOS-

    ResponElimina
  8. M. Roser14 d’abril del 2014, a les 17:05

    Quan donarem voltes per entre les galàxies, pels segles dels segles, les nostres ànimes deuran volar pels espais siderals...
    Bona tarda, Olga.

    ResponElimina
  9. Relatus14 d’abril del 2014, a les 19:50

    Jo crec que som ànimes quan sommiem

    ResponElimina
  10. Helena Bonals15 d’abril del 2014, a les 13:45

    Molt bon final.
    Jo no crec que tinguem ànima, som un interruptor encès que un dia o altre s'apagarà.

    ResponElimina
  11. Montse18 d’abril del 2014, a les 13:08

    Creus en la reencarnació? jo penso, com l'Helena Bonals, que quan s'apagui el nostre interruptor, bona nit i tapa't! o, com la novesflors, que parla de química i electricitat...

    però em sap greu, que sigui així.

    De vegades m'agradaria tornar a creure.

    I "poder", tornar a creure amb aquella innocència d'abans!

    M'ha agradat molt, també, el comentari de Jordi Dorca (l'ànima s'elimina deixant-la sense versos)

    I finalment, sobre si reencarnar-se en dona si ets home o en home si ets dona, jo no ho viuria com un càstig, sinó com una oportunitat. El que passa és que m'agradaria molt "saber" què he sigut abans, d'alguna manera, conservar la memòria eternament!

    Demano massa, em sembla, no?

    ResponElimina