CONVERSES AMB NANS

CONVERSES AMB NANS
*
14-1-14
*
No marxeu encara...
A casa ens esperen.
Em feu molta companyia, aquí...Tu, Edulis, aplegues tres coses que estimo: els llibres, els bolets i la saviesa. Si et falten llibres te’n donaré, te’ls escriure al teu gust, però no marxis.
¿I jo?
Tu, Agaric, ets com jo quan era petita: a quatre grapes llegint sota la taula dels avis. Vaig créixer entre llibres, ¿ho saps? Però tu no creixeràs i sempre et veurem content, com ara. Tinc llibres petitets, preciosos, te’ls deixaré tots. Queda’t.
Olga, sóc Edulis, un home feliç que porta barba i fuma en pipa. Ja saps que no ens podem quedar, i que ens enyoraràs, ho fas cada any, que plores i tot quan marxem. Ets una sentimental. El que has de fer és continuar la novel·la. Ja saps que ahir mateix t’ho va aconsellar el metge, i creu-me, sap el que es diu. Em sembla que allargues massa aquest llibre...
Edulis, sé que tens raó. Però si l’acabo, ¿què vindrà després? I no em responguis que un altre, que aquesta és una fórmula tronada. ¿Saps que hauré d’anar a demanar la caritat d’una edició? Després de tants anys...
No ets tan vella com jo. Sigues humil i accepta que ara les coses són així.
¿Em deixes venir amb tu a casa teva?
No hi cabries, tinc molts llibres... i el teu lloc no és sota terra encara. Mira l’Agaric, com riu.
No riguis, Agaric o, almenys, encomana’m la teva rialla.
Mira’m bé, Olga, així, i somriu. Adéu. Tornarem. Pensa en nosaltres.
( Edulis a Agaric, quan marxen: mira, ara torna a plorar)
*
Edulis i Agaric



13 comentaris:

  1. Josep Gironès Descarrega14 de gener del 2014, a les 10:26

    Després d'un llibre en vindrà un altre, perquè tu saps escriure, cosa que altres no. També ens ajudaràs als companys que tenim idees per escriure, però que ens falta una bona base. Dissenyaràs portades acolorides farcides d'imatges que faran lluir les obres. Col·laboraràs amb entitats i institucions i sempre estaràs preparada per ajudar tothom. Tot plegat ho faràs sense deixar de banda la teva família, els amics, la música i la natura, encara que pel camí deixis anar alguna llàgrima sensible, tal com ets.

    ResponElimina
  2. Maria Dolors Giral14 de gener del 2014, a les 12:33

    I tant que seguiràs endavant! Ets una espurna de foc que res no atura la seva cursa. A més a més, ets necessària-. Et necessitem.

    ResponElimina
  3. xavier pujol14 de gener del 2014, a les 12:40

    Quina sort han tingut els follets Edulis i Agaric de compartir amb tu, llibres, estança i sabiduria.
    Una sort que també tenim els que et llegim, en llibres, articles o aquí mateix, al teu bloc.

    ResponElimina
  4. Helena Bonals14 de gener del 2014, a les 13:37

    Quina sort que darrere un llibre en vingui un altre!

    ResponElimina
  5. Teresa Costa-Gramunt14 de gener del 2014, a les 15:20

    Parlar amb aquests nans, o uns altres que et puguis inventar. El cas és no ofegar la veu interna, la innocent i sàvia de l'essencial...

    ResponElimina
  6. Calpurni14 de gener del 2014, a les 16:24

    Fes cas, Olga, i acaba la novel·la. Els teus lectors t'ho agrairem.

    ResponElimina
  7. novesflors14 de gener del 2014, a les 18:58

    Per què pensar en després? Pensem en ara. Escriu, acaba la novel·la, o fes el que et vinga de gust en cada moment. El camí com a meta.

    ResponElimina
  8. M. Roser14 de gener del 2014, a les 19:02

    Els follets encara que petis, són molt savis, t'anirà bé que els facis cas...i després d'acabar el llibre uns dies de descans i sant tornem-hi...
    Bona nit, Olga.

    ResponElimina
  9. Carme Rosanas14 de gener del 2014, a les 21:12

    Quins follets més savis!!!

    M'han caigut molt bé... em sembla que en convidaré algun de tant en tant a casa meva... encara que potser també ploraré quan marxin.

    ResponElimina
  10. Relatus14 de gener del 2014, a les 23:19

    Ja veuràs com els acabaràs fent cas, són savis, aquests nans, i te'ls estimes. Una abraçada molt gran.

    ResponElimina
  11. Unknown14 de gener del 2014, a les 23:37

    Si jo hagués sabut inventar-me uns follets com aquests perquè em fessin companyia quan se m'acaben les paraules. Olga, tu ets escriptora i escriptura i les teves novel·les, poemes i relats no porten la paraula fi. Després d'un mot, un altra i tots, com sempre, ben posats, impecablement Xirinacs.

    ResponElimina
  12. Jordi Dorca15 de gener del 2014, a les 9:02

    Que vagin a la presentació!
    Si ells hi van, jo també hi aniré. I no sóc follet.

    ResponElimina
  13. Eduard15 de gener del 2014, a les 20:36

    Cada cop em passa més que penso en les coses que faig i me les miro pensant que potser ja no les faré molts cops més.De vegades tinc la sensació de jugar en el temps dedescompte, quan ja no vas sumant minuts sinó restant.
    De joves mirem endavant i no calculem gaire el que fem. Suposo que ens passa a tots. Si fóssim més capaços de retenir el petit follet que portem a dins i alhora mantenir la capacitat de mirar com actuem, com des de fora...
    Imaginar-lo i parlar-li ja és un bon primer pas, imagino.

    ResponElimina