L'EDAT DE LA INNOCÈNCIA

L’EDAT DE LA INNOCÈNCIA

*

27-12-13

*

Vull escriure un record de Nadal grat i tendre, suggerit pel post ‘El Vel d’Harmonia’, de Teresa Costa-Gramunt quan explica una seva vivència. Sé de quina manera algú qualificaria el que escriuré i, no obstant, m’hi arrisco.

            Era ‘cantora’ al cor del meu col·legi, Carmelitas de la Caridad ara dites Vedrunes. Col·legi construït i decorat per Jujol. La nit de Nadal, les monges convidaven les ‘cantores’ a dormir al col·legi, als llits de les internes, que eren a les seves localitats per vacances. Després de la missa del gall, les ‘hermanas’ ens oferien un ressopó amb torrons. Elles i nosaltres fèiem una rotllana i cantàvem nadales i més nadales ballant. Aquella momentània treva de la formalitat diària ens enlluernava i estàvem contentes i engrescades. Veure les monges severes saltant en rodó i també engrescades només era privilegi d’aquella sola nit tan especial.

            Els dormitoris de les internes eren en una sala ampla, separats per paravents i cadascun amb els seus armariets corresponents. Tot clar, tot pulcre, i nosaltres amb les nostres converses de nenes, que no volíem dormir sinó enraonar. Però dormíem. L’endemà ens venien a despertar els ‘angelitos’: eren les monges que cantaven finament amb el sistema paper de seda sobre una pinta, ¿ho heu provat mai? Doncs això, angelical. Ens llevàvem, rentàvem i ens servien l’esmorzar. Ja s’havia acabat la nit màgica i ens acomiadàvem, les externes, les ‘cantores’, contentes d’haver viscut tal privilegi. Jo diria que ens estimàvem: ens sentíem estimades pel col·legi i per la família que ens esperava, i celebraríem el dinar de Nadal, però el moment màgic i nocturn el portàvem al cor, com un somni.

            Eren temps repressius. Tot es feia en castellà –menys les nenes, que parlàvem totes en català, a l’inrevés dels col·legials d’avui-. L’educació era segregada. La meva mare era de parla castellana. I aquí sóc jo, tants anys escrivint en català i esperant –amb ajuda del meu metge de capçalera-, el dia de la independència. Però el record, aquell record... sols el puc comparar al Nadal que ens canta Bing Crosby, quan escriu les seves postals, veu com neva i recorda la infantesa.

            *

Col·lecció 'Autobiografia. Collage d'OX.