PERDEM MOLT I
GUANYEM POC
*
25-11-13
*
Com que som una
ciutat ‘smart’ (ara resulta que Barcelona també, però primer es va dir a
Tarragona, que consti), doncs brillem com una estrella magna.
El Senat Tarragoní
ens hem de reunir a la flamant comissaria de la Guàrdia Urbana perquè ens volen
mostrar el nou recinte. Bé. Notícia de premsa: “Fa poc més d’un mes que els agents
de la Guàrdia Urbana van traslladar-se a la nova comissaria (...) El sindicat
Asemir de funcionaris del consistori de Tarragona ha denunciat l’aparició de
goteres a la teulada i sostre: més d’una desena de filtracions d’aigua que, en
la majoria dels casos, ja han ocasionat taques a les parets noves de trinca
(...) La caserna no té calefacció ni aigua calenta: el tècnic del
subministrament de gas es va emportar el comptador perquè era el de l’obra, i
sembla que ningú va recordar-se de posar-ne un de nou.” I després demanarem que
els agents rendeixin, pobres...
Dues pàgines més endavant trobo:
“Alguns centres escolars podrien perdre línies de cara al curs vinent.
(...)Segons Ensenyament, malgrat la progressiva caiguda de la natalitat, no
caldrà prendre decisions dràstiques, com ara el tancament de l’Escola Olga
Xirinacs (...)” Així de dur: dràstiques. Després d’haver dit que era un
col·legi de rojos, sembla que va venir bé suprimir-lo dràsticament. Ai, mare,
tinc fred i se’m fan goteres a l’ànima.
*
Collage d'OX
Seria més senzill dir: no tenim diners. No cal que ho disfrassin amb frases buides, retòriques, o fins i tot malintencionades perquè sí.
ResponEliminaSegurament és una qüestió de llenguatge. No s'estila dir les coses pel seu nom i tot el que va malament (és condició humana) s'ha de disfressar. Serà perquè no som d'eixe món o que no som prou smart. Cada cop em sento més propera a Horaci i el seu "beatus ille".
ResponEliminaOlga,
ResponEliminaGuarda't de les goteres de l'ànima. Recorda't d'"Inundació".
Salut!
Pren-t'ho amb filosofia Olga, sinó després hauràs de buscar algú que et solucioni el problema de les goteres de l'ànima...Segurament més difícils d'arreglar que les goteres de la caserna!
ResponEliminaPetonets i somriures.
I després ens diran que no hem arribat al moll de l'os. Poques coses que fan, i les fan malament. Quanta paciència!
ResponEliminaLa gotera és com la gota malaia i finalment farà forat.
ResponEliminaDiners n'hi ha. De riquesa, i no descobrim res de nou, des de temps immemorials sempre n'hi ha hagut, però mal repartida.
Crec que en lloc de demanar paciència, aviat haurem de demanar impaciència!
Fita
No recordo a qui pertany la frase:
ResponEliminaL'èxit és anar de fracàs en fracàs sense perdre l'entusiasme.
...Tan difícil d'aplicar i tan bé que aniria poder fer-ho.
Enderroquin el que enderroquin, Olga, ningú podrà esborrar el que es va desenvolupar a l'escola que duia el teu nom. Els sentiments no tenen data de caducitat ni es poden eradicar.
Mesures dràstiques perquè no són gens justificades, ells ho saben.
ResponEliminaQuan llegim o escoltem la narració de les ineptituds protagonitzades pels qui haurien de dirigir amb encert la cosa pública, ens ve al cap una paraula: Maldestres!
ResponEliminaMolt bo (i molt trist) això de les goteres a l'ànima. És el problema quan s'ajutna una crisi amb la falta de visió, i els diners es retallen de llocs que no s'haurien de tocar... En tenim massa exemples, per desgràcia.
ResponEliminaTens raó quan dius que Catalunya mira poc cap al Sud, i que només tenim ulls pel que passa de Sitges cap a munt. Una altra falta important de visió que ens passa factura...