¡HAN TOCAT!
*
12-9-13
*
L’aire d’ahir,
dia 11-S-13, tenia una altíssima qualitat molt difícil d’aconseguir. Qualitat
destil·lada per raó, emoció, llarg esforç de moltes voluntats, esperança i
satisfacció, que vibraven d’uns éssers a altres, d’unes campanes a altres,
d’uns pobles a altres. Carrers, camps, carreteres i muntanyes, tot ressonava
amb una enèrgica transparència. La vam notar, la vam respirar, la vam viure i
sabíem que la meravella s’acabaria amb el vespre, però que viuria dins nostre per
sempre.
Aquí, al Mont-ral de les altes
solituds feréstegues, van tocar les campanes: llargament, harmònicament, i
aquell repic proclamava excel·lència festiva a l’aire net que es respirava. No
sé qui les tocava, però vam sortir al carrer buit plens d’alegria i amb els
ulls fixos a l’església enlairada, gloriosa pel sol de tants segles.
Just llavors passaven uns residents catalans que sens van acostar amb
sornegueria preguntant si tocaven a missa (sabien prou que no), i si no hi
tocaven, era que qui tocava els havia enganyat. Que des de quan l’Església es
ficava en política i si s’havia canviat de jaqueta. Què perquè érem allà sense
anar a la Via. Com podeu pensar, tot raonament és inútil davant de les
preguntes malicioses. Per raonadament que responguis, ells no acceptaran mai
explicacions. Justament aquell moment màgic de la tarda, aquell aire net i
irrepetible, es va veure enterbolit per paraules desafectes. Quina mala
coincidència.
El fet important era que les campanes van tocar, valentes i amb missatge
festiu i solidari. Era un dia de celebració, d’èxit de celebració, i ja sabem
que les negociacions polítiques, si n’hi arriba a haver, seran difícils. Però
aquell moment va ser real, “ric i ple”, i en sentim una íntima i compartida
satisfacció.
*
Enllaç per seguir la Via de Blogs:
http://kweilan.blogspot.com.es/2013/09/el-llibre.html
*
Església romànica de Mont-ral (Alt Camp)
Poden rondinar tot el que vulguin, que els fet són els que són i la gent també.
ResponEliminaNo es va només omplir la Via, és va requeteomplir la Via.
Que diguin el que vulguin.
Olga em fa alegria que poguessis sentir les campanes de Mont-ras.
Podríem dir que entre tu i jo vam fet el complet, jo a la
jo a la Via, encara que no vaig poder sentir campanes, que m'hagués agradat molt i tu a les campanes de Mont-ras...
ResponEliminaGràcies pel post i per participar a la cadena de blogs.
Em sembla que l'enllaç no funciona, però quan tens mala connexió ja hi ha falles d'aquestes.
Una abraçada.
Els comentaris d'aquesta mena no aconseguiran enterbolir ni el dia ni el record. Ja falta menys :)
ResponEliminaLes campanes de Santa Maria, de Vilafranca, érem al tram 238 de la Via, no van sonar... La Via va ser un èxit, alegrem-nos-en!
ResponEliminaEncara tinc el meu PC al taller, m'estic perdent l'enllaç a la cadena de blogs!
A Tordera no vam sentir tocar les campanes,podria ser que haguessin tocat i que no les haguessim sentit des de la NII... els crits d'Independència de la gent, però, va suplir la tocada de campanes. Quina diada més emotiva!
ResponEliminaJo tampoc vaig sentir campanes, a l'Hospitalet. Però un organitzador o voluntari es va dedicar a animar-nos cantant! Ja té mèrit.
ResponEliminaJo sí que vaig sentir les campanes i molt a a prop de casa.
ResponEliminaAdmirables l'ordre i l'emoció ben canalitzada. Cal seguir treballant mal sigui solament amb el cervell desitjant intensament que allò que demanem sigui un fet d'aqui poc temps.
Salut, Olga!
Fins i tot a la foto es veu com n'era de net l'aire...segur que cap comentari el podrà embrutar...
ResponEliminaQue bonic sentir tocar les campanes a l'hora que a la Via la gent ens donàvem les mans! Jo no sé si van tocar les del meu poble, perquè amb tanta gent com hi havia tampoc les hauríem sentit, des d'on jo era.
Petonets estelats, Olga.
Quina foto més bonica!
ResponEliminaEl torrollot que apareix al darrera del capanar de Mont-ral és espectacular.
Si a més portés aigua...