AIGUA DOLÇA

*

29-6-13

*

Torno abans que juny s’acabi, com s’acaba tot en aquest món.

Escric el vespre que acompanya aquest espectacle de masses i de sentiments, de reivindicacions i d’esperances que és el gran concert al Camp Nou en un clam per la llibertat.                     

Hem estat a l’aigua dolça, balneari sobre el riu Urola, a Zestoa, Guipúscoa. Ja enyorava la pluja, i vaig trobar la pluja. Ara l’estada ja és només un reflex, com el de la fotografia. Aigua i verd, i l’esperit asserenat.

Allà vaig escriure a mà gairebé un llibre de poemes sencer, en una llibreta al costat de les flors de la xicranda premsades, blaves com un somni de tarda. I un conte que m’havien demanat pel llibre de la Marató, que enguany dedica esforços a les malalties neurodegeneratives.

Ara som a Mont-ral; després de molts problemes, disposo del minso fil telefònic que acull Internet i trucades a velocitat de carro de bous. Així i tot, tinc ganes de tornar i, amics, excuseu la lentitud en les respostes. Que el vostre estiu sigui el millor.

*

Reflex del balneari de Zestoa al riu Urola.