NO ÉS UN
ADÉU PER SEMPRE (espero)
*25-5-13
*
Adéu a tots
els que em feu companyia al blog. Ens n’anem a les muntanyes perquè la calor no
m’agrada i busco la fresca. Primer al País Basc i sense ordinador. Després a
Mont-ral, per passar-hi l’estiu; allà, després de les peripècies necessàries
que comporta adaptar l’ordinador a un lloc on no hi ha cobertura, intentaré
comunicar-me de nou; en precari, això sí. Som a 30 quilòmetres de la capital
industrial, però no hi ha comunicacions. Misèria. Ni clavegueram, tenim. Com al
temps de les cavernes. Ja es veu que les autoritats vetllen per nosaltres, mal
llamp.
Us deixo la meva imatge vestida de
Manelic. 15 anys tenia quan els meus pares em van portar al Puigmal. Allà, algú
del grup va proposar que em vestís de Manelic i em van deixar barretina i
bastó.
A migdia, una tempesta típica, amb
els llamps espetegant sobre les pedres, va obligar el grup a baixar
corre-cuita. Ni el camí, vèiem, i seguíem un rierol que, suposàvem, ens
portaria avall, perseguits pels llamps retorts, pluja i calamarsa. No sé si en
Manelic, a les seves terres altes portava espardenyes de pagès o calçat més
adient. Jo sí, ben mal aconsellada. Descalça vaig arribar, i la meva mare
m’anava retornant amb flassades i fregues. No he volgut pujar cap més pic. Anys
més tard, a Nou Creus ens vam extraviar baixant una tartera ben dreta que mai
no s’acabava: llavors vaig refermar la decisió de no tornar-me a enfilar,
almenys a peu.
Que acabeu de tenir una bona
primavera.
*
Olga al cim del Puigmal vestida de
Manelic.
Bon viatge, Olga. La fotografia de la petita Manelic és genial, encara que la la tornada amb la pluja i el mal calçat no ho fos tant.
ResponEliminaBon viatge!!!
ResponEliminaQuina fotografia més bonica i entranyable.
M'encanta la fotografia, tens la mateixa mirada que ara, ep.
ResponEliminaBon viatge i bona estada en tots els hàbitats de l'estiu (que encara queda molt per arribar)
ResponEliminaPeton de Fackel
No sé si en trobareu gaire de caloreta, de moment...Una bonica foto i en lloc del llop, la Manelica, es va haver de barallar amb els llamps i trons...
ResponElimina...sols és adéu per un instant,
el cercle refarem i fins potser serà més gran!
Que acabis de tenir una bona primavera i un bon estiu.
Petonets. Olga.
Olga, ja estem habituats a les teves absències quan arriba el bon temps. Passa-t'ho molt bé.
ResponEliminaBon viatge, Olga.
ResponEliminaBona estada a Mont-ral.
Estarem esperant-te.
Salut i poesia.
Bon viatge, Olga.
ResponEliminaBona estada a Mont-ral.
Estarem esperant-te.
Salut i poesia.
Enguany em penso que t'hauràs d'endur una flassada, perquè la caloreta és de vacances i, de moment, no torna.
ResponEliminaBon viatge tinguis i que sigui profitós.
Bona primavera i bona desconnexió! Aquí t'esperem.
ResponEliminaBon estiu!! I, evidentment, a poc que puguis, esperem trobar-te de nou aqui per començar el "nou curs"!
ResponEliminaQue xalesseu :)
Mort als llops!
ResponEliminaQue vagi bé per les terres altes!
La gent de mar, que ho fa, ens atrau la muntanya... Que tinguis una bona estada al País Basc i després a Mont-ral. Esperem les teves cròniques d'un lloc i l'altre, amb permís de la tècnica!
ResponEliminaBon viatge, bon estiu i gràcies per la imatge que ens deixes. Bé, tambéens deixes un bon aplec d'escrits per revisitar i uns llibres editats que aquest estiu m'agradarà de visitar. I si et connectes de tant en tant, comentar. Jo també estaré bastant allunyat, suposo, del mundanal soroll de la xarxa virtual, tot i ser més a prop i més avall que tu. Això sí, amb clavegueram.
ResponEliminaA mi també em va atrapar un temporal, però no m'he decidit a dir mai més.
ResponEliminaQue vagi molt bé!
Bon viatge, bon estiu i que gaudeixis dels canvis de decorat, Olga...
ResponEliminaQue maca, a foto i la història també m'ha agradat de llegir-la.
Una abraçada i fins a la tornada.
Que gaudeixis del que busques Olga.
ResponEliminaLa fotografia fantàstica.
Una abraçada.
Olga, que te'n vas, ja? Ostres, et trobaré a faltar... bé, espero que, com sempre, el teu informàtic de capçalera et faci un "apanyu" i puguis continuar amb el blog.
ResponEliminaSigui com sigui, gaudeix del final de la primavera i de l'estiu!
Una fortíssima abraçada!
De moment em quedo amb el teu llegat (tinc tots els teus poemes, ara!) ;)
Que vagin bé les vacances i que gaudiu de la fresca i el paisatge.
ResponEliminaBon descans i fins la tornada.
ResponEliminaA reveure, Olga. Et trobarem a faltar. Una abraçada.
ResponEliminaQue passis molt bones vacances! Com sempre ens has regalat un post preciós.
ResponEliminaTots els que algun cop ens hem enfilat muntanya amunt, tard o d'hora, acabem baixant rabent perseguits pels llamps i la pedregada, o hem patit alguna desorientació d'aquelles de les grosses, d'acabar de nit, amb els frontals i sense saber quin terra trepitgem. La sort, o l'objectiu, és poder-ho explicar, amb els anys, amb un somriure nostàlgic i que el trauma no sigui excessiu com per desanimar-nos a tornar-hi. A mi, almenys de moment, cap d'aquests imprevistos m'ha fet tirar enrere!
ResponEliminaQue passis unes molt bones vacances, Olga! Fins a la tornada!
Olga,
ResponEliminaJo també tornaré tard o aviat.
Descansa i refresca't que jo també ho faré.
A reescriure'ns.
Bones vacances, Olga i companyia!
ResponElimina