IL VANGELO
*
28-3-13
*
No fa gaire vam conèixer Pier Paolo,
mort, com ja sabeu, d’una manera fosca;
mort horrible, aixafat, envilit,
amb la nit travessant la nuesa del pit
i l’univers a trossos a les mans.
Es van trobar tots dos, Pier Paolo en silenci;
els miràvem, vam veure el seu somriure.
Li va dir a Pier: “ja ho sabia i t’esperava;
fugies, t’amagaves, tastaves jocs prohibits
en suburbis obscurs,
amb la mirada lleugera i el pas curt.
vesties fum i pluja, s’escoltava una música al port,
supurava la tarda i al teu cap palpitaven imatges.”
“Tu em vas pensar, tu em vas donar figura,
un àngel, una mare, una passió molt trista:
va ser la meva mort i la de tants,
un sol riu, tot el curs de la sang,
tots els fossars dels ossos calcinats a la terra.
Et vas creure oblidat, però sabies
que et porto molt endins.”
*
Del llibre “El sol a les vinyes” (Òmicron)
Transparència 5
No conec prou Pasolini per saber si era un creient de debò. En tot cas, el seu Evangeli segons Mateu em sembla un monument cinematogràfic i espiritual, si és que són coses diferents.
ResponEliminaSé que va escriure en friulès i que va traduir poetes catalans.
Molt oportunament ens el recordes avui.
Ànima tormentada la de Passolini. Com diu Eduard ens va deixar una vida de Jesús magnífica...Creia? Qué és creure? Pasolini era un més endinsat en la soledat del Dissabte Sant, colpit pel silenci de Déu. Una abraçada: Joan Josep
ResponEliminaSer creient forma part de la intimitat més profunda de l'ésser humà...La fe espanta les ombres de la solitud...
ResponEliminaBona tarda, Olga.