DIGUEU: PA-TA-TA


DIGUEU: PA-TA-TA

*

8-2-13

*

Des que he llegit que es presenta un llibre titulat “Leer y escribir en femenino” tinc por d’escriure: 1- perquè potser no em llegirà més cap home... 2 -... per la senzilla raó que un amic, autoritat farmacèutica, em va dir que la literatura escrita per dones li resultava mel·líflua... 3 - ... i no el vaig poder desenganyar, perquè la majoria també m’ho sembla a mi, i jo intento fer una literatura d’interès general... 4 -... i perquè continua la tossuda intenció de publicar antologies de dona... 5 -... i les Universitats mantenen, amb diferents advocacions, espais de literatura de dones. Persisteix, doncs, la intenció de mantenir-nos al guetto.

            *

            Patates de sant Valentí. Creació d’OX

 

 

 

 

 

6 comentaris:

  1. Sebastià Martori8 de febrer del 2013, a les 18:26

    Potser hi va haver un moment en la història de la literatura que parlar de la manera d'escriure de les dones tenia un sentit (relatiu, si no no la Caterina Albert no hagués enganyat a ningú). Però avui dia no crec que hi hagi ningú, en llegir un llibre (parlem d'un cert nivell de qualitat, òbviament) que, sense saber-ne l'autor, pugui determinar si l'ha escrit un home o una dona. Mireu, sinó, la literatura oriental o la de certs països de l'Europa central, on els noms no ens diuen res sobre el gènere de l'escriptor: si no tirem de Wikipedia o mirem la foto de la pestanya, podem viure enganyats tota la vida sobre el sexe dels seus autors.

    ResponElimina
  2. Teresa Costa-Gramunt8 de febrer del 2013, a les 19:04

    Escriuen homes, escriuen dones, però des d'on escriuen? A vegades des del seu costat femení, a vegades des del seu costat masculí, a vegades des del femení i el masculí enllaçats harmònicament... Tenim, dones i homes, un cervell amb dos hemisferis, doncs això.

    ResponElimina
  3. M. Roser8 de febrer del 2013, a les 20:15

    Jo penso que no hi ha lectura femenina i lectura masculina(o no n'hi hauria d'haver)...Lectura de qualitat i d'altre que no, independentment de qui sigui l'autor/a!
    Petons de capvespre.

    ResponElimina
  4. Relatus8 de febrer del 2013, a les 20:42

    Sí, s'entesten a anomenar-nos col·lectiu, quan en realitat som el 50% de la població.

    ResponElimina
  5. Pilar9 de febrer del 2013, a les 13:56

    Mel·líflua la literatura escrita per dones?
    "No dejan pasar nunca la ocasión de decirte que las mujeres deben dejar la pluma y repasar los calcetines de sus maridos"

    (Rosalía de Castro: Pròleg de "La filla del mar")

    M'han agafat ganes de llegir a "Fernan Caballero", "George Eliot" i a "George Sand", entre d'altres.

    Ai, senyor.

    ResponElimina
  6. Clidice9 de febrer del 2013, a les 16:36

    cada dia em posa més nerviosa que em facin sentir d'un col·lectiu i no pas d'una humanitat. tu no fas literatura mel·líflua, tu fas LITERATURA i això és el que compta. Una abraçada :)

    ResponElimina