CARNAVAL DELS ANIMALS (amb perdó de Saint-Saëns)

CARNAVAL DELS ANIMALS (amb perdó de Saint- Saëns)

*

9-2-13

*

Després de comprar la fruita al mercat del Fòrum, ens acostem a la Plaça de l’Escorxador (Rectorat Universitat i voltants) per veure com es prepara la Baixada del Pajaritu (sic). Una música eixordadora colpeja l’aire i somou el paviment a ritme sincopat de martell acústic quinta essenciat, capaç de fer alçar els morts del recinte catedralici, dels vells cementiris adjacents i dels escorxats de la Plaça.

            Dins de la zona reservada i protegida amb bales de palla, li pregunto al guàrdia municipal si aquella música és de llei, perquè les normes de convivència ciutadana contemplen la mesura dels decibels, i aquesta els rebenta. M’agafa el braç per fer-se sentir i em diu que si haguessin de baixar la música “ no es podria fer res” (vol dir en general); i que si hi ha aquest volum mortal “és perquè els veïns se n’assabentin.” Gràcies, senyor, molt amable.

            Fugim i entrem al supermercat. Hi sol haver un vigilant amable i eficaç, que a vegades t’aconsella la compra. Un home de certa edat. Veig una disfressa de vaca corpulenta, amb les banyes blanques i dues taques també blanques al cul, d’on surt la cua: ¡és ell! Li dic: “¡home, avui va molt elegant, per darrere i per davant!” S’acosta, còmplice, i em diu, somrient: “sí, está bien, porque con el disfraz hoy ya he pillado a dos, que se llevaban cuchillos.” Bona estratègia, penso, sí senyor, llàstima que només valgui per pocs dies. Li agraeixo la confiança. Encara es pot petar la xerrada a les grans superfícies. Potser perquè aquesta és mitjana.

            Mentre fem el cafè, abans d’arribar a casa, miro el diari i hi apareix la cagada que vaig retratar, suculenta, sobre la gespa; la del post de fa pocs dies. La vaig enviar perquè som ‘smart city’ i que es noti. Però si compto els anys que fa que envio cagades en foto  l’Ajuntament, he de concloure que fa massa temps que som tan intel·ligents. Si les enviés en fresc farien el mateix efecte silenci. Així ens va, i en general, perquè dels fets petits es dedueixen els grans, i ara la bona gent estem de merda fins al coll. Ja se sap: la gallina de dalt caga la de baix, fa el refrany.

*