DAMUNT DE TU NOMÉS LES FLORS

DAMUNT DE TU NOMÉS LES FLORS

*

18-2-13

*

“Damunt de tu, només les flors

eren com una ofrena blanca:

la llum que daven al teu cos

mai més seria de la branca;

 

tota una vida de perfum

amb el seu bes t’era donada.

Tu resplendies de la llum

per l’esguard clos atresorada.

 

¡Si hagués pogut ésser sospir

de flor! Donar-me com un llir,

a tu, perquè la meva vida

 

s’anés marcint sobre el teu pit.

i no saber mai més la nit,

que al teu costat fora esvaïda.”

*

El bell poema és de Josep Janés i Olivé ( 1913-1959) i pertany al llibre “Combat del somni” (La Rosa dels Vents 1937).

Frederic Mompou (1893-1987) el va musicar el 1942 i les Edicions Salabert de París li editaven el 1949, amb reedicions fins al moment present.

El llibre “Tu”, de Josep Janés (La Rosa dels Vents) és del 1934. Tanca el llibre un dels “Breviaris Crítics” que Manuel de Montoliu escrivia per a La Veu de Catalunya (1935). Manuel de Montoliu, sever i exigent, lloa el jove Janés, que encara no havia escrit “Combat del somni”. Convindria llegir què diu Montoliu dels poetes joves que li portaven els seus primers poemes.

Amb els primers poemes de “Tu”, Janés va guanyar la Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona. És important destriar el pejoratiu “floralesc”, aplicat a certs modes i persones, del que és realment poesia. També convindria escoltar Victòria del Àngels i altres que han cantat “Damunt de tu només les flors”. A banda que l’experiència amorosa de les flors sobre la pell és de les accions més belles de la vida, i l’hem poguda veure en cinema (L’amant de lady Chatterley) i en literatura.

 

                                                                                                                        49