BONA CARA

BONA CARA

*

2-1-13

*

Cal saludar l’any nou fent bona cara. Sobretot quan s’anuncia mal temps. Per això disfresso el bust que tenim a l’entrada segons les commemoracions més adients que l’any ens va portant. El bust me’l va fer un escultor de Valls que es diu o es deia Ballester. Llavors jo tenia 11 anys, 1947, i mentre posava immòbil recordo que llegia “El Coyote”,  de Mallorquí. Entre els cosins devoràvem a desdir llibres de “La sombra”, “El Coyote” i aventures de “Roberto Alcázar”.  Aviat va arribar l’època d’espiar publicacions secretes que el pare desava gelosament en un calaix privat, però ara no és cas d’airejar-les.

            Ahir, i tot el que portem d’hivern, la neu desitjada, la pluja esperada, sols la podem veure en pel·lícula. El primer dia de l’any feia un sol que trencava les pedres i la gent es banyava a mar. Quin desori...

            Bé, doncs, el meu guarniment per començar el ’13 és aquest de la fotografia. Que et facin una escultura de pedra té l’avantatge que et veus sempre jove, i aquell infant que tots portem dins se’m presenta cada vegada que passo amunt i avall.

            Més endavant posaré una foto del meu avi capellà. Ja em preparo per quan vinguin els “kikos” i en Rouco, a l’octubre a Tarragona. Ho podrien fer a Toledo, però ha de ser aquí, ves quin mal hem fet.

            *