BOCAMOLLS
*
31-1-13
*
Avui tenim dia
capicua per bé o per mal. Una mica de malícia sí que l’he trobada en les
lectures que he fet. Per exemple, sabem que d’homenatges a escriptors se’n fan
continuament: pels anys, per commemoracions, per naps o per nefes. Cosa normal
i de costum. Doncs bé, llegeixo en un llibre dedicat a dones l’opinió d’una
escriptora molt i molt reconeguda que precisament d’homenatges i distincions
n’ha rebut a desdir. Ella diu: “Aquell que digui que a un escriptor se li ha
de fer un homenatge és un imbècil.” Textual.
De l’Índia en parlava jo fa pocs
dies però no havia llegit la notícia que en dóna una corresponsal de “El
Periódico”: “El tabaco indio perjudica la salud de los fumadores y de las
estructuras históricas. Un puente icónico de Calcuta corre el riesgo de caerse
por los miles de escupitajos diarios que castigan sus estructuras. La mezcla
corrosiva incluye saliva y el tabaco de mascar barato que consumen millones de
indios (...) El puente Howrah se ha convertido en una enorme escupidera con
ubicuas manchas del tradicional color rojizo amarronado del tabaco. La
concentración de esputos es especialmente alta sobre las bases de los pilares
que sujetan el puente. Su revestimiento metálico ha menguado en apenas tres años a la mitad, de seis
milímetros de grosor a tres (...)” També
deu ser balsàmic banyar-se vora el pont aquest, sobre tot si es neda amb la
boca oberta. Agradable país, a fe.
*
Postal collage d'OX
Si aquest fos el problema més greu de la India...Una abraçada: Joan Josep
ResponElimina:D Sort que encara entenc els meus gats...
ResponEliminaEls homenatges que he trobat últimament en la xarxa m’han servit per conèixer autors, en aquest cas, que desconeixia. I això fa que els homenatges siguin interessants per mi. Altra cosa és que no sempre som justos amb els homenatges, pels qui deixem sense o pels qui magnifiquem.
ResponEliminaNo sóc ni fumadora ni escopidora :-)
L'homenatge té connotacions de malaltia o mort...Tal vegada no hauria de ser així.
ResponEliminaPer a mi, el millor homenatge que se li pot fer a un escriptor és llegir la seva obra.
A la Índia escupen tabac i aquí enganxet xiclets a les parets...El món és una roda.
Alguns homenatges són necessaris i estan justificats per la trajectòria de les persones homenatjades; tanmateix, tot sovint apareixen muntages en forma d'homenatge que no són altra cosa que un intent de l'homenatjador per fer-se veure.
ResponEliminaAquí també cal destriar la palla del gra.
No tothom és digne que li facin un homenatge, i més si creu que és cosa d'imbècils.
ResponEliminaPenso com L'Helena. M'agradaria que es fessin homenatges a bons escriptors vius. És una llàstima que algunes firmes molt preuades, tu entre elles, resteu mig oblidades pels estaments oficials. Sembla que Rodoreda, sense tenir-hi culpa, sigui l'única escriptora catalana, la que imita molta gent i malamanent.
ResponEliminaA veure si aprenen a mirar endavant i a saber què tenen.
Salut, Olga!
Olga, sort que encara no he sopat...
ResponEliminaI referent a l'escriptora, crec que abans de parlar sempre hauriem de pensar bé què volem dir, per no caure en aquestes lamentables contradiccions...
Petonets.