Lletra d’Eduard Toldrà
pels volts de la Plaça Nova rondava amb
la meva amor.
Anem tots dos a la fira, amiga,
anem-hi de jorn,
que una mica de muntanya alegri
nostra tristor.
Comprarem grapats de molsa i una
enramada d'arboç
i una blanca molinera i una ovella i
un pastor.
Ho posarem a migdia dins el nostre
menjador
i abans de seure a la taula ens ho
mirarem tots dos;
que una mica de muntanya ens faci el
menjar més dolç.
Perquè avui és Santa Llúcia, dia de
l'any gloriós
tals paraules m'acudien quan he vist
la meva amor. "
*
La menuda ermita romànica del menudet poble dels meus padrins està dedicada a Santa Llúcia. Allà solitària, al bell mig d'una plana agrícola fèrtil, regada pel que en queda del riu Segre, malmès entre embassaments.
ResponEliminaAixí que, des de ben menut, sempre li he tingut una estimació especial (més per tradició que per veneració).
La mateixa que li tenia la meva padrina, recentment morta.
Per ella i per tots vosaltres, que tingueu un bon dia de Santa Llúcia.
Quan als paletes del temps del meu pare que ara té 85 anys els entrava una brossa a l’ull, deien aquest verset:
ResponEliminaUna brossa tinc a l’ull,
si és de terra no la vull,
si és del cel sí que la vull (la majoria deien tampoc la vull), Santa Llúcia gloriosa me la tregui de l’ull.
Tot seguit, ells mateixos s’estiraven de la parpella afectada, amb la qual cosa es possibilitava la labor de neteja.
Ooooh! Molt bona Josep! M'encanta!
ResponEliminaJo em sabia la primera estrofa de la d'en Joan Maragall:
ResponEliminaORACIÓ A SANTA LLUCIA
Vos que veniu pel Desembre
portant els ulls en un plat,
Santa Llucia, conserveu-nos
la vista i la claretat.
Son tan bells els ulls al front
quan hi brilla la mirada,
fa tan bo de veure'l món
per l'ànima enamorada
de clarors de tota mena
i el moure-s de tot quant viu;
que cada hivern que veniu
gloriosament serena,
prò portant misteriosa
els ulls al damunt d'un plat
(com si en la nit tenebrosa
altre llum vos fos donat),
nosaltres esferehits
Però no m'ha servit de gaire perquè la meva vista és un desastre!
Acabo de deixar un comentari a ca la Glòria (que ha posat el mateix poema que tu) que em recorda la meva mare que la cantava quan arribava el dia o el temps de la fira de Santa Llúcia...
ResponEliminaContinuo recordant la mare, doncs, que sempre està bé i mereixeria que la recordés encara més del que ja ho faig.
Sempre recordo la versió de Vendrell, un gran oblidat.
ResponEliminaBon dia de Santa Llúcia, Olga, i que la santa ens conservi els ulls físics, els espirituals, la claredat i la il·lusió!
A partir d'avui, un pas de puça, cada cop el dia més llarg!
ResponEliminaAquest poema ens mostra el Segarra del poble...
ResponEliminaA mi també m'agrada molt la cançó cantada per l'Emili Vendrell(pare)
I el dia encara s'escurça, doncs el més curt de l'any és el que comença l'hivern...
Si es diu per Santa LLúcia un pas pe puça és perquè, antigament, aquesta festa es celebrava més tard...
I jo també dic que Santa Llúcia ens conservi la vista.
Hola, Olga. Avui hem coincidit amb el poema. Jo també he posat el Romanç de Santa Llúcia al bloc.
ResponEliminaClar, el poema és bonic i la diada es oportuna per compartir-lo.
Salutacions!
Glòria