MENTRE ESCRIC

MENTRE ESCRIC

*

10-12-12

*

“I’m dreaming of a white Christmas

with every Christmas car I write...”

Sí, escric amb gust les meves postals de Nadal mentre escolto l’inimitable Bing Crosby, amb la seva veu greu i persuasiva que pronuncia aquestes paraules: “ Somio un Nadal blanc amb cada nadala que escric...” Una volguda tendresa nostàlgica i alhora esperançada m’envolta aquests dies que preparen les festes. M’hi deixo portar. De petita ja pintava motius nadalencs sobre fulles seques i els enviava als amics. Ara Vicenç em talla cartolines postal a l’estiu i a Mont-ral faig els senzills collages pensant en tanta gent que estimo. És un temps que em permet sentir la nena que porto dins. Envio postals somiant un Nadal blanc que tan poques vegades arriba.

            M’agrada el Bing Crosby de les non-nons, les “lullaby”. La seva Non-non de Killarney és una història de les paraules de la mare que ell sempre ha enyorat i ens ho explica. Aquesta peça va ser també banda sonora de l’apreciable pel·lícula “Canción de cuna” de José Luís Garci, amb Fiorella Faltoyano i un clima d’estimació total entre les parets d’un convent. Non-non, ‘canción de cuna’, ‘lullaby’, per cantar als infants.

            Ara que esmento paraules estrangeres, vull dir que llegeixo un llibre on l’autor fa servir força frases en idioma estranger sense molestar-se ni a escriure-les en cursiva ni a traduir-les ni a fer-ne nota a peu de pàgina, simplement barreja. Quan em trobo autors així penso que no tenen respecte al lector; figura que el lector ho ha d’entendre, ja que ells en saben tant. Doncs no. Hi ha un conte molt curiós del panameny Carles Fuentes que es diu Aura. Sempre l’he fet servir de model quan feia classes de narrativa perquè conté tots els exemples que poden aprendre els nous escriptors, i ara seria llarg de dir, curta com és l’obra, però fascinant. Potser un dia en parlaré. Té una forma curiosa d’introduir la llengua estrangera: quan l’escriu en una frase, tot seguit l’explica integrada al text, com una reflexió del que ha escrit. No deixa mai el lector sense la comprensió necessària. I tot ell l’escriu en un jo dialogant, temps realment difícil però que ell resol amb mestria.

            Me’n torno a les postals, a veure si enguany aconsegueixo enviar-les totes abans de la festa. Cadascuna vol dir: penso en vosaltres i us estimo.

*

Pintura de P. P. Rubens