EXPLOSIVA
*
3/4-12-12
*
Com que vaig
créixer entre explosius, el geni no me’l treu ningú. El geni i els gens, perquè
la dedicació explosiva ja venia de l’avi Gustau i del pare Oscar. Per tant
avui, vigília i demà la festa, el meu record de santa Bàrbara és viu. Ens
aplegàvem dues famílies íntimes, un any a Tarragona i el següent a Barcelona, i
es feia el gran dinar amb un final de cants estentoris per part de l’avi i del
seu amic de feina.
Ja he explicat alguna vegada la gran
expectació que suposava obrir l’enorme caixa de fusta dels calendaris de la Unión Española
Aquesta santa Bàrbara del 2005,
pintada per Sigfrido Martín, té un aspecte diria que ferotge i tot: dona
decidida, els ulls es claven al contemplador mentre sosté la nitroglicerina
sense immutar-se; llamps a l’horitzó, pedra per barrinar, cartutxos i bombes
per vendre a guerrers llunyans o no tant, pólvora sense fum, metxa, pistons...
i un refistolat Pitoperume (1) amb ales i arcabús que sembla tret del setge del
1714.
Santa Bàrbara, vigila qui carrega
els tancs aquells i protegeix-nos de les males intencions dels de ponent
(excepte Lleida i la Franja ).
Ja saps què diuen: de ponent, ni la gent ni el vent. Amen.
*
(1) Pitoperume:
personatge manllevat a Salvador Espriu i que defineix molt bé cert tipus de
gent perepunyetes. Hem adoptat aquest nom per designar aquesta mena d'individus.
Calendari de
Unión Española de Explosivos 2005, obra de Sigfrido Martín.
El teu retrat m'ha fet recordar una mena de conjur que la meva àvia recitava invocant a santa Bàrbara.
ResponEliminaSant Marc, Santa Creu,
Santa Bàrbara no ens deixeu!
Santa Bàrbara passa per un camí.
-Bàrbara, què hi fas aquí?
-Jo m’hi vui adormir.
-No t’hi adormis, no,
que passen tres núvols:
un de llamps.
un de trons
i l’altre de mals espants.
Agafa’ls i lliga’ls
i tira’ls a la Vall d’Espines,
on no hi canti gall ni gallina
ni hi hagi senyal de criatura viva.
Espero que que s'endugui els trons que vénen de ponent a la vall d'espines, també.
Sí, pero no ens enrecordem d'ella fins que tròna. Una abraçada: Joan Josep
ResponEliminaQuan hi havia tempesta també recordo que, a casa dels avis, s'invocava Santa Bàrbara, però la tirallonga no era tant llarga com aquesta de la Sílvia...Diuen que només ens recordem de Santa Barbara quan trona, doncs potser ara és un bon moment, perquè no se'ns endugui a nosaltres alguna tempesta política desfermada...
ResponEliminaNo et coneixia aquesta faceta de noia explosiva, Olga.
Bona nit.
Al final del segle XIX es va constituir a Bilbao la Sociedad Anónima Unión Española de Explosivos, la mateixa empresa que l’any franquista de 1970 passà a denominar-se Unión Española de Explosivos Rio Tinto i ara és una societat amb majoria de capital extranger.
ResponEliminaSuposo que en tots aquest temps els explosius han servit per a bé i per a mal, però els calendaris de l’empresa de sempre han estat un goig.
?? que he de dir, que sóc de LLeide??
ResponEliminaAquí trona molt, però plou ben poc. I a més, lo Duran és de la Franja... ais!! ;)
Vull ser optimista, la pólvora si no està ben guardada, agafa humitat i perd força. A més, aquesta Santa Barbarà en té més de 300 anys i em sembla més un Sant Cristo gros que una amenaça reial o és real? He he ara no ho sé. Tinc dificultats amb tot això de la monarqui i a més, no vaig fer "la mili".
ResponElimina