AURA (2)
*
18-12-12
*
¿Què hem de fer
mentre els polítics ens incomoden? Doncs anar llegint. I tornem a “Aura”, de
Carlos Fuentes.
“Tocas las paredes húmedas, lamosas;
aspiras el aire perfumado y quieres descomponer los elementos de tu olfato,
reconocer los aromas pesados, suntuosos, que te rodean. El fósforo encendido
ilumina, parpadeando, ese patio estrecho y húmedo, embaldosado, en el cual
crecen, de cada lado las plantas sembradas en los márgenes de tierra rojiza y
suelta. Distingues las formas altas, ramosas, que proyectan su sombra a la luz
del cerillo que se consume, te quema los dedos, te obliga a encender uno nuevo
para terminar de reconocer las flores, los frutos, los tallos que recuerdas
mencionados en crónicas viejas: las hierbas olvidadas que crecen olorosas,
adormiladas: las hojas anchas, largas, hendidas, vellosas del beleño: el tallo
sarmentado de flores amarillas por fuera, rojas por dentro; las hojas
acorazonadas y agudas de la dulcamara; la pelusa cenicienta del gordolobo, sus
flores espigadas; el arbusto ramoso del evónimo y las flores blanquecinas; la
belladona. Cobran vida a la luz de tu fósforo, se mecen con sus sombras
mientras tú recreas los usos de este herbario que dilata las pupilas, adormece
el dolor, alivia los partos, consuela, fatiga la voluntad, consuela con una
calma voluptuosa.”
Fantàstic paràgraf que conté, ben
definides, les herbes remeieres amb una descripció de reconeixement minuciós.
El protagonista sap l’ús de cada planta, i les dota de misteri pel fet de ser
de nit i solament il·luminades per un misto vacil·lant. No hi ha retòrica. No
sobra res i se’ns explica molt més del que esperaríem trobar en un sol paràgraf
de mida mitjana.
Observació, coneixement que podem
fer qualsevol tarda al camp. Totes aquestes herbes són velles amigues a l’estiu
de Mont-ral, però en podria esmentar fins i tot de més verinoses a la ciutat on
visc. Quadern de notes, doncs, i a enriquir experiències i literatura. Ningú
podrà dir que aquesta és literatura plana.
*
L'aparició. Sobre foto de M. V.
Com m'agraden els llibres escrits amb tanta cura de les paraules!!!! Gaudeixo més de la manera en què és escrita una novel·la que de l'argument. Visca el preciosisme literari!!!!
ResponEliminaÉs literatura rodona!
ResponEliminaRepetint el que has dit "Fantàstic paràgraf"
ResponEliminaM'agrada la descripció que en fa: ens ho mostra, ens ho fa palpar i oldre...
ResponEliminaTens raó Olga, és tota una lliçó de literatura descriptiva...Realment , aquestes plantes remeieres, es tornen màgiques per obra de la ploma d'aquest escriptor...
ResponEliminaBona nit.
Carlos Fuentes, sempre el mestratge evident. Quina pena que ja no pugui seguir regalant-nos però hi ha tanta saviesa en els seus llibres qu ai no ens els acabarem.
ResponEliminaDarrerament m'he retrobat amb l'herba del mal de masclit, una planta amb fulles llargues i dentades, i amb una flor que sembla un fermall amb botonets de color fúcsia.
ResponEliminaLa mare l’anomenava molt i em deia que es feia servir per curar les malalties de la pell de la cara.
Lliçó d'escriptura de debò, la de Fuentes i la teva.
ResponElimina