*
5-11-12
*
Les hores serenes són el temps vençut, la fruita collida amb pausa.
*
Un veler blanc passa orgullós com una au marina. Nosaltres, mirant, ajudem a empènyer les ales majestuoses. No podem fer altra cosa que deixar-nos dominar pel paisatge d'aquest cos celest on creixem sense saber-ho.
*
Passo els camins d'hivern vora els pins marítims: soledat radiant d'argelagues en flor.
*
Tendresa del vol confiat, i per això mateix tan fràgil. Duresa del vol depredador, també fràgil. Tots dos ens reflecteixen i per això els destruïm.
*
Atac o defensa, no podem contenir tanta força en solitud.
*
Veure l'univers buit fa una tristesa com de mort avançada.
*
Paradoxa: quan arribem a sintetitzar el record, tendim a dispersar-lo, buscant-li extensions en el temps per reconstruir-nos la vida. La recerca del temps perdut és necessària per sobreviure.
*
Hem heretat coses bones i ho reconeixem cada dia. Però, ¿hem fet créixer aquesta herència?
***
Collage d'OX
Aquest estats de vida ja m'agraden més, en signaria uns quants, però n'hi ha un que m'ha fet reflexionar:
ResponElimina" Hem heretat coses bones i ho reconeixem cada dia però, hem fet créixer aquesta herència?" Segurament no tant com caldria(Jo la primera)...
Petons de bona nit.
Podem deixar-nos dominar pel paisatge d'aquest cos celeste però hem de ser conscients que nosaltres som també part d'aquest paisatge.
ResponEliminaSalut i poesia.
Casascú viu com millor li sembla, però poques persones tenen en compte res que no sigui la pròpia persones. Així ens va!
ResponElimina"La recerca del temps perdut és necessària per sobreviure", i per escriure.
ResponEliminaEstats d'ànim, estats d'ànima, llums i ombres...
ResponEliminasuposo que la fem crèixer a cada dia que passa, a cada record q evoquem, a cada nena que trobem a faltar però tanmateix portem a dins, molt endins...
ResponEliminaEstats de vida, vida feta moments, moments de vida, qyue van i venen, que fan i desfan, que som...
Tenim alguna altra sortida que ésser dominats pel paisatge, per l'entorn i el nostre hàbitat? Hem arribat a creure que no, que som superiors i podem adaptar tot allò que vulguem a la nostra necessitat, gust i plaer.
ResponEliminaTard o d'hora ens arribarà la resposta, en forma de més paisatge, de paisatge brutal.