21-5-12
*
A LA
VORA DELA MAR.. .
*
És ben conegut
que reis i prínceps, entre altra gent de viure dubtós, han tingut, tenen i
tindran un nombre indeterminat de fills que ronden pel món vivint de les
almoines del poble. Llegendes i cançons de tot el món en donen fe.
El folklore català presenta fills de
reis en moltes cançons, però com que blogaires tenim que es dediquen a la
rondallística i altres matèries que fan al cas, els deixo que vagin buscant tot
l’arxiu. En aquest moment sols en dic dos: “Els tres tambors”, en la qual el
més petit de tots, quan parla amb la filla del rei de França, que surt al
balcó, li confessa que ell és el fill del rei “de tota l’Anglaterra”, de tota,
que no és poc. L’altra és “Vora voreta del mar”, on una donzella broda un
mocador per a la reina; n’he sentit versió sense monarquia, però a l’original
és així, ves què hi farem. A la noia, doncs, li falta seda i veu un vaixell que
s’acosta, amb un mariner i tot, i fan conversa. El mariner la convida a pujar
per triar la seda i ves per on, ella s’adorm a bord i salpen.
Quan la ingènua donzella es
desperta, imagineu quina sorpresa. Però el mariner, galant ell, li diu que no
pateixi, que ell és el fill del rei d’Anglaterra, un que anava per mar. Al
vaixell es pot veure el nom: ‘The Royal Prince’, que testifica la narració. La
figura representa el moment que la donzella que brodava un mocador puja a bord
a buscar seda, i s’ha tret el vestit per no mullar-se. Verídic, i sinó, busqueu
al cançoner popular.
*
Collage d’OX
:) en la versió que conec no s'arriba a despullar, però com que la vaig aprendre de la meva àvia igual va passar censura
ResponEliminaJajaja, mira que en podem ser d'hipòcrites explicant històries, eh? Tan virginals que pintem les donzelles en aquestes cançons i al final resulta que cap d'elles no pot resistir-se als encants de les reials oueres dels prínceps de les Anglaterres... És feble la carn, ja ho diuen.
ResponEliminaUna abraçada!
Recordo "Els tres tambors", de ben menuda, amb el ram de rosetes que portava el més petit...
ResponEliminaI també "A la vora de la mar"i la donzella que brodava el mocador i que a la meva versió també anava tapadeta
A mi me les ensenyava el pare...
A mi me les cantava la mare... però tot i que anava tapadeta, ja es veia que s'hi posava prou bé, la donzella, sinó de què s'adorm a la barca d'un foraster?
ResponEliminaTres dies sense poder visitar-te i ja em tornes omplir de poesia, de rondalles, de cançons.
ResponEliminaAmb tu, Olga, sempre seré una donzella embadalida que, a la voreta del mar, t'escolta com el sultà escoltava, nit rere nit, a Sharazada.
Recordo que la dels tres tambors la vam escenificar a l'institut, en el període que anomenàvem "traspàs de l'ecuador". Jo feia del petit...
ResponEliminaLa primera vegada que la vaig memoritzar, però, va ser en francès: Fille du roi, donez moi el vôtre coeur...
a mi la cançò del mariner me la va ensenyar el meu pare, en versió clàssica i per a nens :-)
ResponEliminadevia tenir les versions autoritzades, també, però a part de la tonada no recordo gaire la lletra. Serà que a casa som de terra endins, i els mars sempre ens han fet basarda.
ResponEliminaLes rondalles expliquen el que passava abans, que no és diferent del que passa ara, però això sí, amb una mica més de poesia... però potser no, potser la poesia la hi posaven els poetes, com sempre.
ResponEliminaM'agrada la cançó amb "connotacions" o sense.
ResponElimina