13-5-12
*
*
Fa pocs dies,
amb una de les nenes miràvem des de la finestra la gent que passava, calma, pel
Passeig. Quan vam veure la que més o menys representa aquest dibuix maldestre,
li vaig fer notar a la nena la conveniència de vestir-te segons el tipus que
tens, per una senzilla raó d’estètica. Sempre dins de la llibertat que cadascú
faci el que vulgui, naturalment; si tothom vestís correctament, no riuríem mai,
o mai es riurien de nosaltres, i amb això s’hi ha de comptar i s’ha de donar
alegria a la vida. Però la dona que vèiem, grossa, boteruda i virolada,
escotada i curteta ens va fer somriure una estona. Semblava la Quitèria d’en Folch i
Torres, però sense el ‘trajo polar’.
Vet aquí que ahir al tren, mentre anàvem
a la biblioteca del Poblenou a veure la teatralització del meu llibre
“Marina/Cavall de mar” per a infants, feta per David Lain amb molta gràcia, jo
llegia “Boda al cel”, de Mircea Eliade ( 1907-1986) el docte. Llavors em trobo
aquestes apreciacions taxatives: ” A una dona que va ressaltant amb ordinariesa
les seves corbes, només se la pot mirar així, de forma impúdica. La majoria de
les vegades és el propi objecte el que ens indica com l’hem de mirar i jutjar.
Un home que mira amb desig el cos d’una meuca no pot ser titllat d’indiscret.
La dona ens convida sempre a mirar-la tal i com ella vol ser mirada.”
Primer se’m va fer una arruga al
front i vaig pensar: ‘masclisme’. Després vaig recordar la dona que miràvem per
la finestra, sense saber si era meuca o no, cosa que tampoc ens importava gens.
Finalment vaig haver de convenir, amb Eliade, que el novel·lista, filòsof,
professor de religions, etc. romanès tenia raó. La dona sap com vol ser mirada,
i amb aquesta intenció es vesteix.
*
La dona sap com vol ser mirada, però hi ha homes que només saben el que volen veure.
ResponEliminaJa vas mirar el nostre bloc el dia del teu aniversari?
ResponEliminaL'Helena té raó. Hi ha homes i homes i cada un d'ells dedica a la dona la seva personal mirada. De l'home obscé, l'obscena mirada i de l'home net -n'hi ha, afortunadament- la bona fe i la transparència.
ResponEliminaL'home que creu que la dona que mostra els seus encants és fàcil d'obtenir, és un idiota. Quan som joves ens agrada agradar però a l'hora de triar, l'última paraula és la nostra.
Amb afecte, Olga!
Mirar és un bon exercici que proporciona imatges que poden transformar-se en pensament més o menys relacionats amb la realitat.
ResponEliminaSi es naix de cap i de nou, sense cap cultura que ens condiciona, potser sí que quedaria ben clar què és el que vol una dona, o un home, quan es vesteix. Malgrat això, la cultura que ens impregna ens condiciona a totes a l'hora de triar vestimenta. Tot i que no estic d'acord amb el que exposes, a casa, quan ens sentim especialment perverses, i especialment catòlico-mediterrànies-de-classe-mitja, d'algunes dones en diem "orfanetes", perquè "una mare no et deixa sortir així de casa". De tota manera això només és el pols de quantes coses hem de redissenyar en el nostre imaginari, les que mirem i les que volen ser mirades.
ResponEliminaLa mirada captiva.
ResponEliminaBon tema, per escriure'n un llibre a tres-centes mans!
ResponEliminaAlguna cosa hi ha, en tot plegat. Certament hi ha mirades masculines que només saben veure el que tenen al cap. Per això, i ja m'hi poso jo mateixa, procuro 'moderació' en el vestir, que no vol dir carrincloneria ni anar passada de moda, al contrari. No vaig gaire escotada ni amb faldilla curta, tot i que podria, ja que sóc primeta i no tinc el tipus desfet, malgrat l'edat. Aleshores si algú no em mira com cal, ja li podeu posar l'etiqueta com li poso jo!
Normalment, és la dona qui controla el comportament del mascle a través dels missatges verbals i no verbals que transmet.
ResponEliminaA veure, jo de vegades veig persones pel carrer (normalment dones) i dic que no deuen tenir família que els digui que canten, per com van vestides...Però no estic d'acord, amb les paraules d'aquest senyor, "la dona ens convida a mirar-la tal com ella vol ser mirada"...Moltes dones , encara que no vagin vestides com ens sembla el "correcte" i van perquè els agrada a elles...Penso que les aparences moltes vegades enganyen.
ResponEliminaPerquè no volem pas tornar enrere, oi?
Molt bo Olga, estic d'acord en part amb el que dius i també amb el assenyala Clídice. Potser és un matís. Diem "dona", entenc adulta i en possessió de les seves facultats mentals. Hem d'excloure adolescentes vestides per impuls de la moda i que semblen qualsevol cosa. El punt de vista en aquest cas és diferent.
ResponEliminaUn altre apunt, potser sóc titllat de masclita i no és el meu propòsit: una dona també es vesteix perquè la miri una altra dona, en especial si és amiga o rival o totes dues coses alhora!