LLETRES I CIÈNCIES DE JUDES

24/25-3-12


*

LLETRES I CIÈNCIES DE JUDES

*

Que es pot imitar l’escriptura d’algú, és tan cert com que existeix el sol, per bé o per mal, mai per indiferència. Com que s’acosta Setmana Santa, temps de traïcions, em sembla apropiat escriure el que segueix.

Llegeixo avui al diari que la grafologia és una ciència i que “permet identificar l’autor de notes anònimes o signatures falses.” Mentida alta com l’Empire State. Una severa i bufada professora universitària va pagar, deia ella, una quantitat elevada a un “científic” d’aquests, “de Barcelona”, afegia per doblar l’efecte, per afirmar que la meva lletra era la d’un anònim enviat als seus pares amb intenció de ferir. Em va amenaçar que si es repetia, em portaria a judici. També em va acusar de trucar repetidament de nit als seus pares fent soroll de tecles d’escriure. D’això fa uns quants anys i no n’he sabut res més. El mal que em va fer, profund, mai no ha estat reparat. Ella, no cal dir-ho, ha desaparegut del meu espai visual.

No és qualsevol. Formava part del grup que durant 25 anys ens vam reunir a casa per parlar de poesia. Ella, com els altres, va sopar a casa a cada trobada, i dinar algunes vegades a muntanya. Hoste convidada, es diria que em va trair a la taula, com Judas.

No sé qui va escriure l’anònim ni qui trucava. No sé si va ser certa la consulta al grafòleg. Només que avui, quan llegia al diari “La ciència d’un grafòleg”, no m’he sabut estar de dubtar-ne, i molt, pel dolor que em van causar la mala professora i el mal grafòleg amb la seva acusació mentidera.

*

“La carta”, de Jean Baptiste Siméon Chardin (París, 1699-1779)