28/29-3-12


*

TOT S’ACABA

*

Aquí teniu Virginia Woolf que corre cap al riu Ouse a tirar-se. Tal dia com avui en va prendre la decisió, encara que ja la tenia molt pensada. Era el 1941. De fet, la de la imatge no és Virginia, però ho podria ser. La pintora russa Maria Yakunchikova (1870-1902) va dibuixar una dona espantada. Virginia també n’estava, d’espantada: tota la seva vida s’ensorrava i, abans que l’ensorrés a ella i tot, va decidir pel seu compte. A vegades he recomanat el llibre excel·lent de Willian Ospina “¿Con quién habla Virginia caminando hacia el agua? Cadascú que s’ho pregunti: ¿amb qui podem enraonar quan decidim el suïcidi? Hi ha matèria per escriure.

Això és el que he fet i el que faig. No avanço en la correcció de la traducció castellana de la mort de Virginia: com Gulliver al país dels nans, petites coses em retenen immòbil, lligada, i picar de nou les vora 200 pàgines requereix un esforç que estic fent, que vull tenir acabat i no puc. Jo enraono amb Virginia, però el públic no en pot escoltar la veu. Em migro en el temps. No la trobaran fins el 18 d’abril, quan uns nens que jugaven la van veure morta. Mentrestant ella em parla i jo li parlo. Enraonem. Ella sempre serà viva, perquè jo l’he escrita després de l’espant. M’he d’afanyar, perquè el català original ens el volen esborrar del mapa i ¿què farem els escriptors que encara resistim? Si no em volen traduir, i jo ja porto vora trenta anys intentant-ho amb aquest llibre sense solució, aniré a fer companyia a Virginia i continuarem la conversa

*