-r.jpg)
*
23-2-12
*
Un gat a la falda, si estem asseguts, és clar, fa molta companyia; i a l’hivern, t’escalfa les mans. El nostre gat tigrat gris es deia Miscardito, un mascle de bona mida que sortia a la nit aventurera aprofitant que teníem jardí i saltant la paret cap al món lliure. Tornava amb l’orella mossegada o el morro esgarrapat, però tornava, a fer guàrdia a la finestra de la cuina esperant que el deixéssim entrar al paradís interior. S’esmolava les ungles a la pota de fusta de la taula de la cuina, sempre al mateix lloc, on ja hi havia els senyals que s’aprofundien. Anys a venir va desaparèixer, conill de teulada en temps difícils.
Un dia, l’escriptora Maria Mercè Roca va aplegar en un preciós llibre “Les millors històries sobre gats” (La Magrana, 2003). Un goig de lectura, més companyia felina i càlida, il·lustrada amb gràcia. I fa un parell de dies, la meva amiga Jacqueline Boudigou-Coste m’envia el seu llibre “Els gats tenen 7 vides” - contes, faules i metàfores -, en autoedició i il·lustrat per ella mateixa. Jacqueline és una bretona incombustible, resident primer a Barcelona i ara a Sabadell, on és una ànima inquieta, lluminosa i estimada. La seva vida increïble l’ha fet superar tota mena d’obstacles, fins i tot la manca d’editors. Ella mateixa ens diu a la contraportada que aquest recull es va quedar molts anys en un calaix, i que gràcies al suport dels amics i a la tossuderia de l’autora, ara el pot tenir entre les mans. Com un gat de companyia que arriba un febrer difícil, i fa escalfor, i et mira i el mires, i li dius: ¿què hi feies, tant de temps amagat, mentre jo t’esperava?
*
Fotografia anunci de Boucheron.
Gràcies Olga!
ResponEliminaSóc amant dels gats i altres animalons, amant de les lletres, de les llengües, d'arrels celtes i mediterrànies, membre del grup Ex-Libris i fervent admiradora de l'Olga des del 1978 quan vaig descobrir la seva poesia per fer-ne traducció al francès, després la seva prosa i l'admiració prossegueix...
No té ni fi ni compte el nombre de gats que tomben pel món ni els esborranys que hi ha desats als calaixos, tots ells amb set vides.
ResponEliminaTots els animals tenen una figura totèmica, i la del gat és la mistèrica...
ResponEliminaLa resistència dels autors sovint s'assembla molt a la capacitat felina d'adaptació al medi, l'entorn i propietaris.
ResponEliminaBenvingudes les 7 vides doncs! (malgrat l'al·lèrgia que em provoquen... els gats, no les 7 vides)
Aquest gat té una cara preciosa, jo me'l posaria a la falda, li faria moixaines i ell filaria...o potser se m'escaparia i aniria al terrat a miolar a la lluna. Els gats són força independents.
ResponEliminaBon cap se setmana Olga.