*
21 / 22 – 2 - 12
*
És vertaderament humiliant tornar a sentir la sola o el taló dels ufans i dels superbs sobre el nostre front. Ha faltat poc temps perquè els que sempre han ostentat la victòria continuïn les seves croades. A les vexacions contínues a què ens sotmeten, ara correspon el torn d’atacar Òmnium Cultural, ànima civil de Catalunya.
Quina mandra infinita constatar que anem enrere, que hem de tornar a esmolar les eines i que el braç dels antics lluitadors, ara ja sense gaire força, hagi d’ajudar a detenir l’embranzida de l’enemic de la pàtria. ¿On són els relleus, els joves, els que ens havien de suplir, el blat de la nova collita? ¿On ha anat a parar tanta l’energia gastada en consignes, banderes, manifestacions, adhesions, sigles i parlamentarismes? No la veig enlloc, país de covards, de restrets, de febles, on les fragmentacions han fet tant de mal com un exèrcit interior que es rebel·la contra els propis i facilita la invasió superba dels altres, que sí, són unitat i ho demostren. Cendra al cap, que ens la mereixem perquè no ens hem sabut encendre.
*
Postal d’arxiu familiar.
Olga. Me ha impresionado tu texto. Y me conmovido y lo hago mío por lo que me toca como hombre libre y abierto. Bienvenida esa cólera razonada que exhibes, y la perorata contra los que hacen práctica del olvido. Pero tal vez hay que repensarlo todo. No es un tema exclusivo vuestro. A otros nos aplastaron antes y así nos luce (por ejemplo en Castilla) Estoy enterado de las propuestas de esa personajilla franquista del PP y crecida como pocos. ¡Crecida por los votos que le dieron muchos de tus paisanos, no lo olvides!
ResponEliminaEl franquismo ataca de nuevo, llamemos a las cosas por su nombre. Porque el franquismo ha devenido una actitud de mediocridad política entre la población española. Lo fue con Franco y se está recuperando sin él. Se nutre de los complejos propios, de la deficiente incultura política y de que no acabamos de avanzar. Vi a distancia la película sobre Monarquía o República de hace unos días en TV3 (ya está bien que se haya puesto tras un año de censura, ¿eh?) y que el PP intentó recientemente que no se emitiera para no molestar a la realeza, que está "la pobre" mú pachucha.
Total, saqué una conclusión. En el program no se debate a fondo sobre las opciones de modelo de Estado (por otra parte se ignora la esencia del modelo, el federalismo) pero al menos se ve que los partidarios de la República esgrimen argumentos más sólidos y los de la Monarquía ¡eran argumentos típicotópicos, ordinarios, débiles y timoratos! Recurrir al miedo para justificar la Monarquía como forma de evitar que nos demos de leches los españoles me parece un argumento falaz, peligroso, tercermundista y ñoño. No obstante estoy convencido de que mucha gente no es ni monárquica ni se atreve por su infantilismo e ignorancia política a ser republicano. Se abandona a esa tradición "franquista" que late y se enuncia desde ciertos personajes, entes y gobierno que tú sabes.
También me gustó del programa lo que sugiere, deja entrever o se muestra como sospechas, y un incisivo Anasagasti que no tuvo pelos en la lengua. Y hasta un Felipe González suelta una expresión como diciendo: hay más cosas (referente al 23F)
Paciencia y a resistir. Y a no dejarse intimidar. La Camacho no es precisamente la más indicada, como miembro del PP, para dar lecciones éticas. Pero aprovechan cualquier cosa para arremeter contra cualquier seña identidad. Ironías de la Historia, que hubiera dicho Isaac Deutscher.
Un abrazo.
Olga, ànims, no desesperes. Mira el que està passant a València, els nanos de 15 i 16 anys ens estan donant una lliçó de coherència i valentia. Les flors ixen entre les llambordes. Estic il·lusionat com feia temps que no ho era. Alguna cosa hem fet bé. Ja sé que no és la mateixa causa. Però hem de confiar amb l'ésser humà.
ResponEliminaBenvolguda Olga,
ResponEliminaFaig meu, amb permís teu, el comentari que, com sempre, has escrit amb encert i lucidesa.
Poble de covards el nostre! De vegades em pregunto si mantenim la llengua per manca de facilitat -en general- per aprendre altres idiomes.
Estem al menys a l'aguaït i combatim amb les paraules.
Un text molt encertat que he d'agrair-te per compartir-lo amb nosaltres. De vegades omplir-se de raó sembla que no és suficient. Diuen que els cementiris estan plens d'herois i justos.
ResponEliminaLa situació és pitjor que amb el Franco. Amb el malparit no teníem poder però Catalunya controlava la indústria i bona part dels diners. Els últims anys (no només el PP) hem assistit desmantellament del sistema de petita empresa/petit comerç fent que el IAE només el pagués la multinacional. Això va fer que els ajuntaments es dediquessin a viure del “totxo” i el totxo eren els bancs i les grans constructores amb seu a Madrid. Després s'han carregat les caixes. Estem pitjor que el 1714.
Malgrat tot, vull ser optimista. I el que puc fer és difondre més les teves justes paraules...
Amb il·lusió... (això últim és una llicència meva d'humor ben negre que sembla que ara mateix no fa gràcia)
Els qui veuen el gra de sorra en l'ull d'Òmnium Cultural haurien de voler veure les bigues del seu partit i les de les seves fundacions (sobre tot la que cobra més de tot l'Estat).
ResponEliminaAmb tot, això no treu que siguem un país de covards.
Olga, molts d'aquests que ens havien de substituir (no tots, per sort!) estan ajeguts al sofà, jugant a la videoconsola i intentant cobrar de l'atur.
ResponEliminaRepeteixo, perquè no se'm mengin: per sort, no tots!!!!!!!
Estimada amiga: de tota la vida que els règims tancats han utilitzat les mateixes armes: trencar i dividir l'enemic, sembrar baixa autoestima, fomentar el quintacolumnisme. Es cansat fer d'heroi cada dia i a vegades es defalleix, la qual cosa es ben aprofitada... És clar que això no és excusa i hem de continuar dempeus i caminar endavant, no com si no passés res sinó sabent que no podem aclucar l'ull, com els sentinelles.
ResponEliminaNo ho sabia, això d'Òmnium, és massa. M'agrada que en diguis que "és l'ànima civil de Catalunya".
ResponEliminaNoia, ens ataquen per on poden, ara som nosaltres que no ens hem de deixar esclafar com una panerola...No veig clar que els que teòricament havien de ser el nostre relleu, tinguin massa interès per agafar la torxa, On són els ideals autèntics? no els veig per enlloc...
ResponEliminaAvui un comentari d'un noi jove en una manifestació m'ha deixat astorada! "Cortaremos la calle porque la calle es del pueblo", ho sigui que si jo vaig tranqil·lament amb el meu cotxe i no em deixen passar, m'he d'aguantar, perquè no dec ser poble...no anem pas bé!!!
Som un poble resistent... i potser aquesta és la nostra única força, ens falta empenta i lluita més activa, és cert... i en algunes coses som covards i acomodats.
ResponEliminaPerò la llengua ha resistit segles a tota mena d'atacs... per què l'hem mantinguda amb voluntat i amor.
Esperem el relleu... a veure si arriba... que tornen a pintar-nos-les molt negres, molt negres...
No tenim una classe dirigent que lideri el país cap a res (això de la transició nacional sona a eufemisme dels grossos, a ensarronada de les grans).
ResponEliminaI així, la dreta més rància i populosa avança afermada pels vots que va recollint votació rere votació.
Ens mancaren líders, però, per la meva part, no em mancarà la voluntat de seguir lluitant des del que s'anomena societat civil, o des del que jo diria, el meu compromís personal inalienable.