*
LES CARTES DEL PARE NOEL. J. R. R. TOLKIEN
*
Com que encara som en temps tendre, podem considerar les cartes que es rebien a casa del professor i escriptor britànic J. R. R. Tolkien (1892-1973) durant els anys d’infantesa dels seus quatre fills. Els nens les trobaven a la lleixa de la llar de foc, amb els segells especials que es gasten allà, i escrites amb l’estranya cal·ligrafia del Pare Noel, a qui sovint tremolen els dits pel fred que fa al Pol, ja us ho podeu pensar.
El pare Noel té molts ajudants, com ara els Elfs de la Neu, els Gnoms Roigs, el gran Ós Polar i els seus nebots, Paksu i Valkotukka. Aquests, a vegades li fan desastres, com foradar les mitges de llana pels regals, rebregar papers i cintes, etc. Les cartes són molt valuoses, perquè el Pare Noel mostra la seva casa als nens. Primer se n’hi va cremar una per la caiguda d’una estrella, i se’n va fer una altra de més gran, perquè tots els ajudants viuen amb ell. L’Elf que li fa de secretari es diu Ilbereth, i més endavant els Elfs van haver de defensar la casa dels atacs dels Follets, que volen els regals per a ells sols.
La primera de les cartes que reprodueixo és del Nadal de 1920, amb la lletra tremolosa del jaiet Noel, que ja té molts anys. Ens mostra la seva figura quan va a repartir pel veïnat i, sota, la primera caseta que tenia. A la segona, Noel explica als nens la gran relliscada de l’Ós Polar, que va caure quan anava carregat amb una muntanya de paquets de regal. Diu que no se’n van fer malbé gaires, però a l’Ós Polar li van haver de posar Rèflex al morro.
M’admira la il·lusió dels pares que saben crear móns de fantasia al seu voltant i fer feliços els fills, en aquests casos (Salvat-Papasseit també,v. post) amb pocs mitjans però ben eficaços i dignes de ser reviscuts en el temps.
*
J.R.R.Tolkien - “Las cartas de Papá Noel” (Edhasa 1983)
Quina il·lusió! Jo vaig regalar aquest llibre a ma filla fa uns 6 anys enrere... És molt bonic!!
ResponEliminaDoncs m'has fet descobrir una altra cara del senyor Tolkien, tan famós per la nissaga de l'anell.
ResponEliminaA imaginació, en aquest personatge, no el guanyava ningú!
És que no és el mateix escriure per el gran públic, que fer-ho per uns menuts amb els ulls plens d'il·lusió
ResponEliminai a més fills seus...encara que després la resta de la mainada també n'hagi gaudit...
Petons,
M. Roser
Els sentiments personals és el més universal que hi ha! L'ànima del món som tots, per això ens podem identificar amb els sentiments més genuïns.
ResponEliminaÉs que, Olga, sense la il·lusió dels infants, què seria de nosaltres en aquests dies? I per aquesta il·lusió les iaies teixeixen jerseis, els escriptors inventen contes, els fusters fabriquen joguines de fusta...
ResponEliminaA més, de vegades els fills només escolten els nostres contes quan són menuts... Quan creixen, de vegades passen absolutament de les nostres lletres.
Una abraçada.
La imaginació i la il·lusió són bàsoques per emmascarar la cruesa de la vida; la fan més assequible.
ResponEliminaLa cara dels nens quan devien rebre les cartes. Això sí que no té preu i això és el que devia buscar en Tolkien en escriure-les, com fem tots els pares. Veure'ls brillar els ulls d'aquella manera.
ResponElimina