RECURSOS

30-11-11


*

RECURSOS

*

Ahir escrivia que haver fet estudis diversos proveeix també de recursos amplis per fer-los servir quan els necessitem. Per exemple, dibuix i pintura. L’últim post de El Porquet de sant Antoni ens ofereix un viatge comparatiu pels Pallars; diu que el continuarà. Una de les imatges que posa mostren una vella i entranyable casa d’Alòs d’Isil. De seguida vaig pensar en el meu bloc de dibuix. Dels dies que jo anava amb l’ampolleta de tinta xinesa i un escuradents pla dibuixant per aquests móns de Déu. Aprofitava doblement el viatge, perquè de fotografies també en fèiem. El Porquet m’ha fet reviure els dies lleugers.

Aquest dibuix correspon a la Vall d’Aran, concretament a Arròs i Vila. És del 1959 i corríem per les muntanyes en viatge de noces: nosaltres, els llibres, les muntanyes i una fonda que encara hi és, casa Dedieu, a Aubert, on ens atenien com si fóssim de la casa perquè no hi havia altres hostes el mes de juny. Mig paradís, com aquells que exclamen ¡això és mitja vida!

*

Dibuix d’OX

8 comentaris:

  1. Teresa Costa-Gramunt29 de novembre del 2011, a les 19:52

    No tens la sensació d'haver viscut mil vides dins de la mateixa vida? Riquíssima, la teva vida, sens dubte, al costat de vides tan planes com observo de vegades. És clar que les persones que viuen aquestes vides no en són gaire conscients. Això vol dir que la vida s'enriqueix amb la consciència...

    ResponElimina
  2. Calpurni29 de novembre del 2011, a les 22:33

    Qualsevol cosa ens fa reviure moments inoblidables. I tu tens una bona prova: un preciós dibuix.

    ResponElimina
  3. jaka29 de novembre del 2011, a les 23:10

    Que bonic Olga, ets una gran i completa artista !!!

    Una abraçada,

    ResponElimina
  4. Clidice30 de novembre del 2011, a les 11:27

    Em felicito de ser dels pocs de la meva generació que va viure aquest Pirineu tan semblant al teu. :)

    ResponElimina
  5. Josep Gironès Descarrega30 de novembre del 2011, a les 12:36

    Hi ha persones, com vosaltres, que allí on aneu doneu alegria.

    ResponElimina
  6. Camil.la Pérez Salvà30 de novembre del 2011, a les 13:38

    I tant que sí la riquesa són els recursos .... aquella riquesa que no es perd en temps com els que córren... Felicitats!

    ResponElimina
  7. Helena Bonals30 de novembre del 2011, a les 13:55

    Jo no renego de res del que he estudiat. Però tinc més facilitat per dibuixar que no pas per escriure, i m'entesto a utilitzar l'escriptura!

    ResponElimina
  8. M. Roser30 de novembre del 2011, a les 19:59

    Si que és veritat que la Vall d'Aran és mig paradís...
    Si aprenem moltes coses sempre hi haurà un dia que les podrem dur a la pràctica. Tu , de recursos en tens un bé de Deu i penso que tens una vida molt plena...
    A mi m'agradaria molt saber dibuixar i pintar bé , però sóc una mica negada per les arts plàstiques...
    Una abraçada,
    M. Roser

    ResponElimina