*
29-11-11
*
Com que em sento amarga, em cal un contrast amb temps amables. Per exemple, quan feia punt d’ombra, conegut per les nostres cosidores com “punt de sombra”.
Eren els dies que feia els cursos superiors al Conservatori; piano, història de la música, harmonia... Matins d’estudi i exercicis i tardes plàcides de braser i gat a la falda, al costat de la iaia. El punt d’ombra consisteix a omplir el dibuix marcat en roba fina, batista, organdí i similars, amb fils de colors vius per l’inrevés. Llavors el color de sota clareja pel dret i transparenta belleses benignes, potser per algun llençol de nuviatge, per exemple. A més dels intel·lectuals, em van ensenyar molts treballs manuals, un tresor de recursos.
En el sentit social, n’hi ha que també treballen a l’ombra i amb resultats molt diversos: des de la bona gent anònima fins els mafiosos depredadors. No sé si els anònims poden considerar grat el seu treball; qui no en té, de feina, sí que el consideraria atractiu; al cap del dia dormiran, si poden, als seus llençols eixugats al celobert i amb olor de suavitzant. Però els llençols dels mafiosos no són així: fàcilment els trobaríem tacats de sang, i segurament aquesta sang és la que us penseu.
*
Brodat de coixinera d’OX.
M'agrada com has brodat temps amables. La seva dolcesa ajuda amb l'amargor que esdevé al darrere.
ResponEliminaA mi m'ensenyà a brodar la mare i també em va ensenyar a cosir. No vaig aconseguir mai, però, la seva perfecció.
La bellesa d'algunes coses i el bon tarannà ens han d'ajudar a mediatitzar tota la maldat que massa abunda, en bona part fruit de la mediocritat.
ResponEliminaCrec que els que trevallen a l'ombra són feliços, perquè se senten en pau amb ells mateixos...Una abraçada: Joan Josep
ResponEliminaEl bon treball a l'ombra és el que més abunda. I sort en tenim, d'aquesta bondat discreta. Crec que el món s'aguanta precisament sobre aquesta bondat que no mou soroll.
ResponEliminaJo n'havia fet, de punt d'ombra. Però fa molt de temps que no faig labors, l'escriptura és tan absorbent.
Jo també havia fet moltes labors amb "punt de sombra" que eren realment molt boniques...
ResponEliminaSegurament la feina dels que treballen a l'ombra, sovint és més gratificant per a la persona, que la que es fa de cara a la galeria...
Petons,
M. Roser