4-10-11
*
No sempre tot és el que sembla en una exposició posem-hi modernista.
Ens trobem que les senyores vestides de riques teles i pentinades amb el cabell recollit de l’època, tenen les seves necessitats i les seves cites. Quan entro a la sala, arriba donya Maria Antònia de Costafreda i Marsillach que porta un preciós manat d’espàrrecs. ¿Que no té minyona?, li pregunto. És clar que sí, dona, però aquests me’ls ha ofert, guardi’m el secret, un dilecte amic meu que acaba d’arribar del Japó. ¡Ah!, seré discreta, i que li facin bon profit. Aquesta senyora deixa al seu pas un rastre de perfum “Quelques fleurs”, d’Houbigant. Oh, divina burgesia...
*
Collage d’OX
Una dama de bo de bo ennobleix fins i tot un manat de cebes tendres!
ResponEliminaBen dit, Clídice. En llegir el post de la nostra amiga Olga m'ha vingut el mateix pensament. La noblesa és una qüestió de l'esperit.
ResponEliminaEn el temps que estem i per la poca pluja que ha caigut, els esparrecs per força havien de ser del Japó.
ResponElimina