19-4-11 * * Fresques roses, Roser Algué, n’hi ha cap que et vagi bé? * Roser, et vaig dir que buscaria algunes roses poc conegudes perquè les afegissis a la teva garlanda. Potser alguna ja la saps, no seria estrany. * 1- No sé si és que en vostre pit reposa o bé és del pit que us ha florit la rosa. Josep Maria López-Picó 2 – Una llàgrima, una rosa; el record tot un roser. Resten les albes descloses, corona del pensament. Josep Maria López-Picó (1886-1959) 3- Com una rosa solitària al sol l’aura del teu somriure vol acompanyar la soledat del sol. Joan Llacuna 4 – D’espines et despulles, roseta de cent fulles? Joan Llacuna 5 – Enamora’t quan la rosa s’agenci amb conquilles de silenci blau i el jacint a descloure’s comenci. Joan Llacuna (1905-1974) * Aiguafort d’Emili Grau-Sala per al llibre de bibliòfil “Aurora de l’Aragall”, de Joan Llacuna, fill d’Igualada i resident molts anys a Rubí. * ¡Ja us he tornat a trobar! Benvinguts de nou (però les manionres per posar el post s'han modificat totes... quina paciència.) *
ROSES PER A ROSER
19-4-11 * * Fresques roses, Roser Algué, n’hi ha cap que et vagi bé? * Roser, et vaig dir que buscaria algunes roses poc conegudes perquè les afegissis a la teva garlanda. Potser alguna ja la saps, no seria estrany. * 1- No sé si és que en vostre pit reposa o bé és del pit que us ha florit la rosa. Josep Maria López-Picó 2 – Una llàgrima, una rosa; el record tot un roser. Resten les albes descloses, corona del pensament. Josep Maria López-Picó (1886-1959) 3- Com una rosa solitària al sol l’aura del teu somriure vol acompanyar la soledat del sol. Joan Llacuna 4 – D’espines et despulles, roseta de cent fulles? Joan Llacuna 5 – Enamora’t quan la rosa s’agenci amb conquilles de silenci blau i el jacint a descloure’s comenci. Joan Llacuna (1905-1974) * Aiguafort d’Emili Grau-Sala per al llibre de bibliòfil “Aurora de l’Aragall”, de Joan Llacuna, fill d’Igualada i resident molts anys a Rubí. * ¡Ja us he tornat a trobar! Benvinguts de nou (però les manionres per posar el post s'han modificat totes... quina paciència.) *
Moltes gràcies Olga, no en tenia cap d'aquestes roses, les afegiré a la meva garlanda i em passejaré ben ufananosa, el dia de Sant Jordi,per entre les parades. Agafaré la Taronja de terra i tindré molta cura que ningú no la trepitgi perquè el mes de maig es puguin complir les promeses de l'aire. I escoltaré els secrets que les Olgues s'expliquen de rosa a rosa...
ResponEliminaUna abraçada,
M. Roser
Les rores, de tots colors i aromes, i amb alguna punxa.
ResponElimina