Em declaro completament inútil per gestionar el meu blog. Havia de sortir en línies de vers i s'ha apilotat tot després d'afegir les actualitzacions corresponents. Ho sento. Em sembla que plegaré. OX
Em sembla que el nostre problema(i parlo sobretot per mi) és que la revolució tecnològica ens ve una mica gran... Jo sempre dic que sóc de la revolució industrial...I què caram, al llapis només li havies de fer punta!!!Però malgrat tot seguirem fent el que podem. Petons, M. Roser
Sí, em penso que tots hem passat un dia o altre per algun motí dels electrons. Jo encara no sé com va el meu blog i no faig més coses perquè tinc por de donar l'ordre d'autodestrucció. Però, si no cometem errors, no n'aprendrem mai.
És cosa d'anar fent proves fins que aconseguim que el Sr. Blogger faci el que nosaltres volem. I mentre no ens en sortim, no ens hem de rendir: L'important és el QUÈ hi escrius més que el COM queda escrit. Ànims!
Aprenents fins a l'últim dia, tindrem encara molts disgustos. Però endavant, que el món no es va fer en quatre dies sinó en milions d'anys... Ànims, Sísif!
Olga, si tens ganes de plegar, plega llençols, o tovalloles, o mitjons, però no pleguis del blog! Tots hi tenim problemes, de tant en tant, i on no arribi la tècnica hi arribarà la tossuderia. Una abraçada i ànims!
No!
ResponEliminaSi us plau.
Jo sí que en sóc, d'inepte.
PS: encara cercant l'ocell de la pluja; no l'hi trobo la bona font.
Em sembla que el nostre problema(i parlo sobretot per mi) és que la revolució tecnològica ens ve una mica gran...
ResponEliminaJo sempre dic que sóc de la revolució industrial...I què caram, al llapis només li havies de fer punta!!!Però malgrat tot
seguirem fent el que podem.
Petons,
M. Roser
No defalleixis, Olga! De vegades l'editor fa algunes beneiteries, però si insisteixes t'acabarà creient.
ResponEliminaSón coses de blogger, Olga. Es volfer el xulo de tant en tant.
ResponEliminaDeixa que s'avorreixi i plegui ell.
Nooooo! Tots tenim enrabiades amb el senyor blogger i els seus tripijocs.
ResponEliminaCompta fins a deu o vint o trenta i sant-tornem-hi!
Sí, em penso que tots hem passat un dia o altre per algun motí dels electrons. Jo encara no sé com va el meu blog i no faig més coses perquè tinc por de donar l'ordre d'autodestrucció. Però, si no cometem errors, no n'aprendrem mai.
ResponEliminaCom que plegaràs, com que plegaràs, com que plegaràs????????????
ResponEliminaSi homeeeeeeeeee!!!
i què farem, llavors, eh? eh? eh?
Si no surt "ben posat" que surti "mal posat", però deixa'ns-ho llegir, sisplau!
A mi el que més em fot és quan tinc un post d'aquells llarguets (o un comentari a algú) i se me l'emporta la virtualitat :(
És cosa d'anar fent proves fins que aconseguim que el Sr. Blogger faci el que nosaltres volem. I mentre no ens en sortim, no ens hem de rendir: L'important és el QUÈ hi escrius més que el COM queda escrit. Ànims!
ResponEliminaAprenents fins a l'últim dia, tindrem encara molts disgustos. Però endavant, que el món no es va fer en quatre dies sinó en milions d'anys... Ànims, Sísif!
ResponEliminaMil gràcies, bons lectors que em doneu ànims. Ja que ho dic tant, em cantaré de nou "Beguin the begin..."
ResponEliminaNo espantis al personal, eh! Que ja ho té això blogger, moltes vegades ens vol fer entendre que mana ell. Però no ens vencerà ;)
ResponEliminaànims!
És una contradicció total de ser lletraferit i treballar amb ordinadors, és com ser artista i metge, però és així.
ResponEliminaSenyora Olga, no plegue, paciència que a tots ens passa alguna vegada.
ResponEliminaPetons i ànims!!
Olga, si tens ganes de plegar, plega llençols, o tovalloles, o mitjons, però no pleguis del blog! Tots hi tenim problemes, de tant en tant, i on no arribi la tècnica hi arribarà la tossuderia.
ResponEliminaUna abraçada i ànims!
Te'n guaradàs prou!
ResponElimina