11-3-11
*
Tornem a tenir un dia capicua que, segons diuen, porta sort. Bona falta fa.
A Tarragona, pels volts de Carnaval, hi ha un costum curiós i molt festiu que es diu “La Baixada del Pajaritu”, així com sona. Tot d’andròmines rodants estranyes i originals es preparen, a migdia, per emprendre una cursa en corba des de la Plaça del Fòrum, Baixada de la Peixateria fins al Cós del Bou. La gresca és considerable i l’alegria desbordant.
Vaig tenir la sorpresa de veure el meu nom en una llauna de sardines, sardines incloses, que es preparaven per baixar. L’AMPA del Col·legi Olga Xirinacs havia escenificat la falta d’espai de l’actual escola –un edifici modernista amb torre inclosa -, comparant-la a una llauna de sardines. Així que els cursos s’amplien, es necessita espai, com és natural. És previst des de fa quatre anys fer un nou col·legi, però Ensenyament ha dit que enguany no es construeix res més. Ja sabem que les restriccions sempre comencen pels serveis socials, sanitat i cultura, cosa que és absolutament contrària a la lògica i al bon funcionament del país, però que és el resultat dels règims capitalistes. No és demagògia i tothom ho sap: polítics i multinacionals s’inflen com paparres i la població de la meitat per avall es dessagna.
De manera que, entre ironies i veritats com punys, aquí teniu dues imatges divertides de l’andròmina original i ben feta que, a més, va guanyar el premi a l’excel·lència, com indiquen els diplomes. Enhorabona.
*
Tornem a tenir un dia capicua que, segons diuen, porta sort. Bona falta fa.
A Tarragona, pels volts de Carnaval, hi ha un costum curiós i molt festiu que es diu “La Baixada del Pajaritu”, així com sona. Tot d’andròmines rodants estranyes i originals es preparen, a migdia, per emprendre una cursa en corba des de la Plaça del Fòrum, Baixada de la Peixateria fins al Cós del Bou. La gresca és considerable i l’alegria desbordant.
Vaig tenir la sorpresa de veure el meu nom en una llauna de sardines, sardines incloses, que es preparaven per baixar. L’AMPA del Col·legi Olga Xirinacs havia escenificat la falta d’espai de l’actual escola –un edifici modernista amb torre inclosa -, comparant-la a una llauna de sardines. Així que els cursos s’amplien, es necessita espai, com és natural. És previst des de fa quatre anys fer un nou col·legi, però Ensenyament ha dit que enguany no es construeix res més. Ja sabem que les restriccions sempre comencen pels serveis socials, sanitat i cultura, cosa que és absolutament contrària a la lògica i al bon funcionament del país, però que és el resultat dels règims capitalistes. No és demagògia i tothom ho sap: polítics i multinacionals s’inflen com paparres i la població de la meitat per avall es dessagna.
De manera que, entre ironies i veritats com punys, aquí teniu dues imatges divertides de l’andròmina original i ben feta que, a més, va guanyar el premi a l’excel·lència, com indiquen els diplomes. Enhorabona.
*
Jo que ja em pensava que et veuria embotida dins una llauna de sardines!
ResponEliminaMolt bona la metàfora de la llauna de sardines, per donar a conèixer la falta d'espai.
ResponEliminaImaginació i comunicació.
si més no, la imaginació no para!
ResponEliminaEls poemes també solen ser una llauna de sardines... però en un altre sentit!
ResponEliminaEs veu que a l'escola s'han empeltat d'algunes argúcies literàries i de la imaginació n'han fet senyera. Enhorabona.
ResponElimina