*
24-2-11
*
En la nostra cultura, és costum sentir a dir per part de religiosos, o hem vist escrita, l’expressió: “És voluntat de Déu”, per induir a la resignació, sobretot quan sobrevé una desgràcia en una casa on mor algú. O bé: “Déu el volia amb ell i se l’ha emportat amb els àngels”, si mor un jove o criatura.
Ve a tomb perquè la ciutat de Christchurch, a Nova Zelanda, víctima d’un fort sisme, deu haver estat arrasada per voluntat de Déu. Portava el nom de Crist i la catedral ha estat dels primers edificis enfonsats. Queda clar que el nom del patró no l’ha protegit, sinó que volia els seus morts amb ell. Però, ¿qui pot tenir l’arrogància de saber quina és la voluntat de Déu?
Quan Jesús va profetitzar la destrucció del temple de Jerusalem tot dient: “no en quedarà pedra sobre pedra” (Mateu, 24, 2), i per extensió de la ciutat i del regne, va atribuir la devastació a l’execrable conducta dels seus sacerdots i ciutadans. Llavors, ¿podem culpar el poble si és el poble qui sofreix? Vet aquí el dilema: o la compassió o el càstig.
Ara bé, Nova Zelanda, com el Japó, Turquia o la costa Oest dels EUA, són llocs de terratrèmols perquè la Terra és imperfecta, formada per plaques tectòniques que van fent la seva. Qui no vulgui pols que no vagi a l’era, encara que hi hagi el nom de Crist, o San Francisco, o Al·là, per escut.
*
Collage d'OX
*
En la nostra cultura, és costum sentir a dir per part de religiosos, o hem vist escrita, l’expressió: “És voluntat de Déu”, per induir a la resignació, sobretot quan sobrevé una desgràcia en una casa on mor algú. O bé: “Déu el volia amb ell i se l’ha emportat amb els àngels”, si mor un jove o criatura.
Ve a tomb perquè la ciutat de Christchurch, a Nova Zelanda, víctima d’un fort sisme, deu haver estat arrasada per voluntat de Déu. Portava el nom de Crist i la catedral ha estat dels primers edificis enfonsats. Queda clar que el nom del patró no l’ha protegit, sinó que volia els seus morts amb ell. Però, ¿qui pot tenir l’arrogància de saber quina és la voluntat de Déu?
Quan Jesús va profetitzar la destrucció del temple de Jerusalem tot dient: “no en quedarà pedra sobre pedra” (Mateu, 24, 2), i per extensió de la ciutat i del regne, va atribuir la devastació a l’execrable conducta dels seus sacerdots i ciutadans. Llavors, ¿podem culpar el poble si és el poble qui sofreix? Vet aquí el dilema: o la compassió o el càstig.
Ara bé, Nova Zelanda, com el Japó, Turquia o la costa Oest dels EUA, són llocs de terratrèmols perquè la Terra és imperfecta, formada per plaques tectòniques que van fent la seva. Qui no vulgui pols que no vagi a l’era, encara que hi hagi el nom de Crist, o San Francisco, o Al·là, per escut.
*
Collage d'OX
A mi, em saben greu les expressions "És voluntat de Déu" quan en passa alguna de grossa; principalment perquè penso que no és veritat. Hi ha moltes coses que passen i que déu no les pot voler.
ResponEliminaL'altre dia el Mourinho (l'entrenador del Madrid) va dir que déu el devia estimar molt a ell per tot el que li havia donat; aquest raonament és perillós, perquè algú, a qui la vida no ha donat res, podria pensar que déu no l'estima.
Déu, cas que existeixi, no pot voler que torturin persones, que violin criatures, que assassinin innocents, ni que pateixi ningú de cap manera.
El raonament que suposadament va fer Jesús dient que el temple de Jerusalem seria destruït pel mal comportament dels seus sacerdots, també és perillós i similar al de Mourinho; perquè hi ha molts mals comportaments que no són castigats per les desgràcies, i bons comportaments que reben com a premi una calamitat. Sembla, però, que les suposades prediccions de Jesús foren escrites quan el que predeien ja havia passat.
De fet, la mort dels individus permet la supervivència de l'espècie. Una espècie on els individus no morissin arribaria al col·lapse i s'extingiria. La mort permet la renovació dels individus mitjançant la reproducció, i la reproducció permet l'evolució de l'espècie i una constant adaptació a l'entorn.
Tampoc no és ben bé que la Terra sigui imperfecte. La Terra és com és; les plaques són com són, i són bones per nosaltres, perquè amb elles hem evolucionat i hem arribat a ser. Si no hi hagués plaques, probablement no hi hauria activitat volcànica; sense l'activitat volcànica no hi hauria C02 a l'atmosfera. Sense Co2 a l'atmosfera, la temperatura no seria estable (no estaria entre 0º i 40º aproximadament i durant tants mil·lenis) i en conseqüència no hauria aparegut la vida, ni nosaltres.
Salutacions, Olga, un tema apassionant!
De sempre hi han hagut augurs que han especulat amb la successió dels esdeveniments, però són les religions organitzades les que han muntat un autèntic negoci basat en les pors de les persones.
ResponElimina