La llibertat que coneixem em sembla que sempre ho és, condicionada. En la nostra fisicitat depenem de tot. Si de cas, només l'esperit pot ser lliure. Mantinguem-lo despert en el menstrestant...
Coi Olga, m'has deixat un xic capcot... els comentaris al post són optimistes, però, és veritat que mirat sota el prisma del físic... mala peça al teler!
Continuem sent lliures... d'una altra manera.
ResponEliminaSalut.
Ens ancora en la serenor per al gaudi de les hores.
ResponEliminaCom canta Cortez, i encara que no ens agradi, la veritable vellesa és 'la más dura de las dictaduras'...
ResponEliminahttp://www.youtube.com/watch?v=TtYi0h6YilA
Malgrat això, així és la vida i en la seva fragilitat hi ha també la seva grandesa.
Desprès ens fa lliures l'esperit. L'única cosa que mai ens podran empressonar. Una abraçada: Joan Josep
ResponEliminaMés que la vellesa, és la societat la que ens condiciona.
ResponEliminaLa llibertat que coneixem em sembla que sempre ho és, condicionada. En la nostra fisicitat depenem de tot. Si de cas, només l'esperit pot ser lliure. Mantinguem-lo despert en el menstrestant...
ResponEliminalliures? quan?
ResponEliminaCom a artistes, continuem sent lliures, o millor, comencem a ser-ho.
ResponEliminaCoi Olga, m'has deixat un xic capcot... els comentaris al post són optimistes, però, és veritat que mirat sota el prisma del físic... mala peça al teler!
ResponElimina