16/17 - 7- 10
*
PETITS POEMES DE CAMÍ
*
Per fi he trobat el piano:
era al fons d’una saleta,
contenia les cançons
que enllacen l’àvia i la néta.
Som a l’Hostal de la Glòria,
escenari d’un poeta,
Sagarra, de rima neta.
“La fadrina va a la font”,
no per sabuda, menys bella,
Apel·les Mestres l’escriu,
tinc la lliçó ben apresa.
De fonts aquí en trobarem,
colgades de fang i d’herbes,
els somnis que tens de nena
es desfan quan veus la terra.
Ni la Font de les Paitides,
ni la Font de l’Oreneta
honoren el somni blau
que va imaginar el poeta,
l’oreneta d’en Carner
i la d’en Bofill i Mates
Guerau de Liost li deien,
príncep i rei de les lletres.
Un carrer porta el seu nom,
però les fonts, si ell tornés,
ploraria si les veia.
D’aigua ja en raja, Guerau,
d’aigua en tota la muntanya.
Les fonts no tenen camí,
les lletres són esborrades.
Escric des de Viladrau
i toco les cançonetes
de quan hi havia, a les fonts,
fades tristes i orenetes.
*
Per fi he trobat el piano:
era al fons d’una saleta,
contenia les cançons
que enllacen l’àvia i la néta.
Som a l’Hostal de la Glòria,
escenari d’un poeta,
Sagarra, de rima neta.
“La fadrina va a la font”,
no per sabuda, menys bella,
Apel·les Mestres l’escriu,
tinc la lliçó ben apresa.
De fonts aquí en trobarem,
colgades de fang i d’herbes,
els somnis que tens de nena
es desfan quan veus la terra.
Ni la Font de les Paitides,
ni la Font de l’Oreneta
honoren el somni blau
que va imaginar el poeta,
l’oreneta d’en Carner
i la d’en Bofill i Mates
Guerau de Liost li deien,
príncep i rei de les lletres.
Un carrer porta el seu nom,
però les fonts, si ell tornés,
ploraria si les veia.
D’aigua ja en raja, Guerau,
d’aigua en tota la muntanya.
Les fonts no tenen camí,
les lletres són esborrades.
Escric des de Viladrau
i toco les cançonetes
de quan hi havia, a les fonts,
fades tristes i orenetes.
*
La Font del Noi Gran, a Viladrau. Fotografia de Vicenç Roca
La Font del Noi Gran, a Viladrau. Fotografia de Vicenç Roca
Aprofito la bellesa de les teves imatges (perquè les paraules, sovint, són imatges) per agrair-te el dibuix que vas fer per a la portada del llibre de poemes que va publicar l'Israel Clarà (Òmicron), Llibre d'Oracions; un dibuix, una imatge, que implica tot un cosmos de sensacions. Ha passat massa temps i potser aquest és un medi sorprenent, però en tenia la necessitat.
ResponEliminaGràcies.
Joan.
El Montseny, tan ple de fonts amb les seves fades... o muses inspiradores.
ResponElimina