17/1- 7 - 10
*
*
Mapa de la Terra,
selves i oceans,
per on jo camino
mai no em trobaran.
Maduixes silvestres
en menjo a grapats:
a vora dels boscos
gotetes de sang.
*
Caminets que van amunt
amb les roderes de fang.
*
Roses de bardissa,
torrents, degotalls,
blaves campanetes
sota el Matagalls.
Un gos em ve a veure
al lloc d’Osormort,
el grato, li parlo
i em llepa ben fort:
orelles de seda,
els ulls juganers,
el gos d’Osormort
no em veurà mai més.
*
Caminets que van amunt
i el torrent que baixa fresc.
*
Aguilenya i campanetes,
castanyes de l’any passat,
la falguera es descargola
i el til·ler ja ha poncellat.
Neva la volva dels àlbers,
un toll reflecteix el cel,
els aments de les alzines
i les abelles de mel.
*
Caminets que van amunt
i una ovella que fa un bel.
*
Hi ha una església al mig del camp,
té deu segles de solera,
i la mansió que domina
és d’un noble de la terra.
...
De taula a taula, a dinar,
encetem una conversa:
hi ha un camioner de Lleida
que coneix molt bé la terra.
Parlem d’Artiga de Lin,
de Reus i de Tarragona,
i ara som a Viladrau,
que és territori d’Osona.
*
Caminets que van amunt
i carretera que torna.
*
Església de St. Sadurní d'Osormort.
encetem una conversa:
hi ha un camioner de Lleida
que coneix molt bé la terra.
Parlem d’Artiga de Lin,
de Reus i de Tarragona,
i ara som a Viladrau,
que és territori d’Osona.
*
Caminets que van amunt
i carretera que torna.
*
Església de St. Sadurní d'Osormort.
Sóc un enamorat de les esglèsies romániques. La penombre del seu interior, l'austeritat m'ajuden a la meditació. Una abraçada: Joan Josep
ResponEliminaLes esglésies romàniques són a mesura humana... i divina!
ResponEliminaPreciós, aquest poema de camí.
Mostra la bellesa i la fugacitat del trajecte humà i l'eternitat d'allò que intuïm.
Ahir li vam ensenyar al senyor Paco, de l'Hostal de la Glòria, el teus versos, amb rimes referents a l’establiment i a les contrades de Viladrau.
ResponEliminaSe’n recorden de vosaltres, de les notes que prenies i de les teves interpretacions al piano.
No tothom sap deixar tan bon rastre!
Benvolguda Olga, preciosos poemes de camí. Els anire seguint i hem llegirè els anteriors.
ResponEliminaGràcies pel teu comentari al meu blog.
Buscarè el teu llibre i desprès de llegir-lo t'ho farè saber juntament amb la meva modesta opinió.
Una abraçada.