"DEPOSUIT POTENTES DE SEDE" - ÒMNIUM CULTURAL-

11/12 - 7 - 10

*

Algunes reflexions, encara, sobre la manifestació històrica de dissabte convocada per Òmnium Cultural.

El poble català, que sofreix per part del Govern central i dels jutges inics amputacions i fèrules doloroses, manifesta amplament i amb caràcter festiu i pacífic la seva disconformitat amb les ferides que rep dels seus opressors. Agraeixo a aquest poble meu que expressi el seu rebuig i sàpiga transformar el dolor en actitud tan noble.

El poble català respon amb clamor també al mal govern propi que, amb la seva inèrcia i estultícia, l’ha portat a situacions de feblesa que podrien haver estat ja de llarg superades si els partits procuressin el bé del poble i no la pròpia conveniència.

Com a antic membre de la Junta d’Òmnium als anys setantes, i després com a presidenta d’Òmnium Cultural del Tarragonès, m’adono que he viscut moments importants i efectius, i altres que no m’hauria pensat mai que fossin necessaris. Vam treballar molt i fort pel país i per l’ensenyament del català i en català, segons el programa de la Institució. Quan van aflorar els partits polítics, ens pensàvem que assumirien les reivindicacions llargament treballades i patides. Al cap dels anys, constato amb sorpresa i esperança que Òmnium és més necessari que mai, que ha crescut amb força merescuda, perquè els partits polítics no han fet bé la feina que els corresponia. No han agafat el relleu, sinó que han entorpit el camí.

Un bell càntic de la Bíblia, el Magnificat, promet: “(...) Deposuit potentes de sede et exaltavit humiles. (Farà caure els poderosos del tron i exalçarà els humils.)”. I un altre poeta, Espriu, reconeix: “Cisternes seques esdevenen cims / pujats per esglaons de lentes hores.” Ventura Gassol adverteix i clama: “(...) que sota de les cendres hi ha el caliu / que ha d’abrandar la Pàtria banda a banda./ ¡ Foc nou, baixa del cel i torna a prendre! “ . Diuen que els poetes som somiadors. Jo penso que som profetes de llarga i treballosa espera.

*
Collage d'OX.