13/14 – 7-10
*
Un antic cosidor de la iaia. Sota la llum de la gran pantalla de peu que tenia al mig, jo havia passat hores felices dels vespres d’infant, escoltant les converses de la família sota la llum de color d’ambre, tan acollidora en les nits fredes, amb el mar tot negre i les envestides del vent de llevant. Quan sabia pintar, vaig reproduir a la pantalla un paisatge holandès, segurament de Ruysdaël. Més endavant, amb els canvis de casa, la pantalla es va fer malbé.
*
Un antic cosidor de la iaia. Sota la llum de la gran pantalla de peu que tenia al mig, jo havia passat hores felices dels vespres d’infant, escoltant les converses de la família sota la llum de color d’ambre, tan acollidora en les nits fredes, amb el mar tot negre i les envestides del vent de llevant. Quan sabia pintar, vaig reproduir a la pantalla un paisatge holandès, segurament de Ruysdaël. Més endavant, amb els canvis de casa, la pantalla es va fer malbé.
Ara el cosidor és la meva tauleta de nit a Mont-ral. És sòlid, de fusta de roure. Té un calaix amb pom i una bossa sota, on es desava la feina de costura. Encara conserva els meus somnis de nena i ara em guarda els de dona gran; és amb mi i no l’he abandonat, com una carícia transmesa de lluny, d'anada i de tornada.
*
*
Jo tan sols conservo fotografies de ma infantesa. Del pis es van desfer els meus germans i no tinc res. I desprès, amb els canvis de comunitat et vas desprenén de coses. Tan sols em queden quatre coses de l'Àfrica. Una abraçada: Joan Josep
ResponEliminaSón molt bonics estos mobles que tenen tanta història :)
ResponEliminaEls mobles són éssers vius mentre els mantinguem en vida... Tens sort, de poder conservar mobles de la teva àvia, a mi m'hauria agradat conservar-ne alguna cosa. La gasiveria dels hereus no ho ha permès.
ResponElimina