PASSOS PERDUTS


*

Comença un dia. A la Lisboa que els escriptors esmenten amb un record de nostàlgia infinita, el tramvia de sempre recomençarà la baixada espectacular fins els mercats i el port. A qualsevol lloc del món, unes cames dibuixaran els passos del dia. No cal que siguin estilitzades, encara que als diaris, revistes i tele només veurem aquestes, com una mentida més del viure. Darrere de les fotos i del desig, invisibles, entre la indiferència del món, hi som nosaltres, amb els nostres passos perduts, infinits, cansats.
*
*
Collage d'OX.

8 comentaris:

  1. l'agutzil de Rocaura21 de maig del 2010, a les 9:33

    De moment, vivim i ens podem moure, i pensar, que ja és molt.

    ResponElimina
  2. Jesús M. Tibau21 de maig del 2010, a les 10:10

    els nostres passos a la nostra mesura

    ResponElimina
  3. Teresa Costa-Gramunt21 de maig del 2010, a les 10:27

    "Passos perduts", expressió exacta i simbòlica del nostre pelegrinar, ja que els humans som éssers en trànsit.

    ResponElimina
  4. Clidice21 de maig del 2010, a les 10:57

    i que bonic que és pujar al 28 i que et passegi per l'Alfama! és ben bé una màquina del temps aquest tramvia! :)

    ResponElimina
  5. Calpurni21 de maig del 2010, a les 11:06

    El passos perduts com l'aigua que no torna a passar dos vegades pel mateix lloc.

    ResponElimina
  6. Joan Josep Tamburini21 de maig del 2010, a les 11:21

    A mi m'agrada pensar que cap dels nostres passos és "perdut". Ell no permet que es perdi ni una engruna. L'Anacoreta deia l'altre dia que Ell coopera en tot el que fem. Aquell pas que esn semble perdut...segur ha tingut algún fruit. Encara que no ens adonem. Ni falta que fà. Una abraçada: Joan Josep

    ResponElimina
  7. Anònim22 de maig del 2010, a les 0:16

    "...hi som nosaltres, amb els nostres passos perduts, infinits, cansats."

    Sí, per què no volem dir-nos la veritat? perquè no ens agrada? som lletjos i mediocres? per què hem somiat castells de sorra que no duen enlloc?

    un petó molt gros.

    ResponElimina
  8. edurnebeltz22 de maig del 2010, a les 23:46

    Passos perduts
    buscant entre les ombres,
    cercant la veritat.
    Foc de nit,
    llum que il.lumines
    la foscor de la nit
    i les passes incertes.
    Ara que et cones
    no em deixis viure mes
    en falses i.lusions.

    ResponElimina