*
22.5.10
*
Aquí el teniu. Primer era repenjat al Balcó i s’anava espollant, espellant, rebentant-se granets, nu de mig cos amunt i amb gran dedicació.
Després ha passat a la basseta i l’hem pogut veure bé amb les prismàtics: tot de taquetes grises que no eren pigues i que ell s’anava resseguint amb els dits i a vegades prement, com quan treus un barb. Metòdic, tranquil, anava tirant petits fragments a terra, ben compassat, tic, tic, tic, no sabem de què, si de pell, de polls o de granitxalla. Hem pensat que si allò que tirava corria, la gent que s’acosta a la bassa aviat tindrà picors. I els nenets que repengen les manetes a la bassa amb l’afany de tocar l’aigua, algun residu prendrien. Després s’ha assegut al parterre, on ha continuat la seva feina meditativa, al sol radiant d’aquest fragment de maig que ja entra a l’estiu. Com que als parterres s’hi caguen i pixen centenars de gossos al dia, i després s’hi ajeuen centenars d’estudiants també cada dia, ja no cal dir res
D’aquests turistes en tenim molts. Som Patrimoni de la Humanitat i aspirem a ser Capital Cultural.
*
*
Després ha passat a la basseta i l’hem pogut veure bé amb les prismàtics: tot de taquetes grises que no eren pigues i que ell s’anava resseguint amb els dits i a vegades prement, com quan treus un barb. Metòdic, tranquil, anava tirant petits fragments a terra, ben compassat, tic, tic, tic, no sabem de què, si de pell, de polls o de granitxalla. Hem pensat que si allò que tirava corria, la gent que s’acosta a la bassa aviat tindrà picors. I els nenets que repengen les manetes a la bassa amb l’afany de tocar l’aigua, algun residu prendrien. Després s’ha assegut al parterre, on ha continuat la seva feina meditativa, al sol radiant d’aquest fragment de maig que ja entra a l’estiu. Com que als parterres s’hi caguen i pixen centenars de gossos al dia, i després s’hi ajeuen centenars d’estudiants també cada dia, ja no cal dir res
D’aquests turistes en tenim molts. Som Patrimoni de la Humanitat i aspirem a ser Capital Cultural.
*
*
Fotos OX
Alguns primats socials s'espluguen els uns als altres. Entre els homes, ja se sap que, qui no té dona o bagassa, ell sol s'apedassa. I s'espluga.
ResponEliminaAl petit bocí d'herba que hi ha al costat de casa s'hi pixen i caguen uns quants gossos cada dia. La Taca no ho fa, perquè me l'emporto en un altre indret i recullo les caques sempre dels sempres.
ResponEliminaL'altre dia hi havia un excursionista que hi va plantar "la tenda" (era un iglú d'aquests que hi ha ara, que substitueixen la canadenca de tota la vida). Quan vaig sortir perquè la Taca fes el darrer pipí de la nit el vaig veure i el vaig advertir que estava damunt d'un pipi-can. El noi es va pensar que no volia que acampés allà i em va mirar amb cara de pensar "ets una classista". "El que avisa no és traïdor", li vaig dir. I es va quedar a passar la nit al pipi-can, tan contentet. Allà ell!
La setmana passada hi va acampar una família, amb tauleta, cadires i nevera portàtil, el cotxe aparcat al costat i la ràdio a tota pastilla. Vaig sortir a dir-los que allà hi fan caca tots els gossos del veïnat i van apujar la música. Bon vent, barca nova i que us aprofiti el menjar amb pudor de merda, burros!- vaig pensar (que no vaig dir)
Aagg!!sí que és veritat que fa fàstic, no sé que en fa més, que Arare no es queda curta amb la seva anècdota.
ResponEliminaUna abraçada sana, neta i perfumada.
No sé que van dir a la tele l'altre dia sobre els ultims neandertals .....
ResponElimina