*
L’aigua que hi ha al planeta Terra és la mateixa des que va començar a funcionar: evaporació, núvols, pluja, aigües subterrànies, tot segueix el mateix cicle amb la mateixa aigua.
En canvi, la merda que va a parar al mar, com les vides dels rius de Jorge Manrique, ha augmentat considerablement amb els segles. La dita sovintejada “mecàgon la mar”, tan repetida, és del tot certa. Alguns països tenen depuradores i en alguns llocs els fems s’aprofiten per adob, cosa que no impedeix que es filtrin a les aigües freàtiques i d’allà al mar. Molts països aboquen directament per falta de conscienciació o de mitjans tècnics.
Hi ha les transformacions naturals, i de molta d’aquesta matèria s’alimenta la fauna marina. Ho diu un refrany de la saviesa popular: “qui no menja merda no està gras”. Ergo... vet aquí perquè tothom vol estar tan prim. Però conyetes a banda, ¿ens hem preocupat de què és el que bevem? Per això també hi ha el remei de saviesa poètica que ens va llegar Joaquim Bartrina, de Reus: “si quieres ser feliz, como me dices, no analices, muchacho, no analices.” En pau tothom i bon profit.
*
En canvi, la merda que va a parar al mar, com les vides dels rius de Jorge Manrique, ha augmentat considerablement amb els segles. La dita sovintejada “mecàgon la mar”, tan repetida, és del tot certa. Alguns països tenen depuradores i en alguns llocs els fems s’aprofiten per adob, cosa que no impedeix que es filtrin a les aigües freàtiques i d’allà al mar. Molts països aboquen directament per falta de conscienciació o de mitjans tècnics.
Hi ha les transformacions naturals, i de molta d’aquesta matèria s’alimenta la fauna marina. Ho diu un refrany de la saviesa popular: “qui no menja merda no està gras”. Ergo... vet aquí perquè tothom vol estar tan prim. Però conyetes a banda, ¿ens hem preocupat de què és el que bevem? Per això també hi ha el remei de saviesa poètica que ens va llegar Joaquim Bartrina, de Reus: “si quieres ser feliz, como me dices, no analices, muchacho, no analices.” En pau tothom i bon profit.
*
*
Esforçats mariners bascos provant de treure tifes del mar. Al fons, una cova submarina. Collage d'OX.
Una de les mostres de la intel.ligència humana és l'humor...
ResponEliminaBon cap de setmana, estimada Olga.
qui diu el Mar, diu el riu. Trenca l'ánima veure una nevera atrotinada a la llera...
ResponEliminaM'han agradat molt les teves cites:
La de: No analices la recordaré...
jajaja. Una salutació.
Aquesta entrada m´agradat moltíssim, hi ha que mirar per el planeta, a més aquest es l´any de la biodiversitat. Que tinga un bon cap de setmana.
ResponEliminaA Rocaura sempre s’ha dit: menja de tot, caga fort i no li temis a la mort.
ResponElimina