*
Plou amb calma quan dinem amb un grup familiar al Baix Camp. La suavitat dels llums i la finesa del menjar acompanya l’interior càlid, on s’opina sobre temes diversos per sobre del cristall de les copes. Ens posem al dia: fets nous, separacions, política de partits i records que guardem els més grans perquè els petits no oblidin les arrels. Comentava Ramon Solsona al diari que per poder explicar el tema de les vaques grasses i les vaques magres es va haver de remuntar a la història dels fills de Jacob, perquè avui hem perdut totes les referències de la Història que ens ha acompanyat fins ara. La civilització es confon, avui, amb la negació. Però la Història és sencera, ens conté i és tossuda i, gràcies als forenses que divulguen els seus descobriments, per dissort es confirma que els pobles, i no pas els antics sinó els actuals, amaguen tots les seves fosses comunes, o sigui, l’altra banda de la Història, la dels assassinats polítics, els genocidis en massa, la barbàrie que no cessarà. D’Amèrica a Rússia, d’Orient a Occident. La màscara presenta els seus documents, però mai podrem saber la veritat.
Perquè ja algunes veus han començat a parlar de la guerra civil que es prepara aquí. Tenen dates, xifres, convençuts que tot esclatarà. Al menjador de llums amables ens ve una esgarrifança. Sembla que hi ha gent que en té ganes, de guerra. A aquest punt arriba l’odi. La màscara elegant es befa de tots nosaltres: al darrere hi ha la part podrida de la Història.
Perquè ja algunes veus han començat a parlar de la guerra civil que es prepara aquí. Tenen dates, xifres, convençuts que tot esclatarà. Al menjador de llums amables ens ve una esgarrifança. Sembla que hi ha gent que en té ganes, de guerra. A aquest punt arriba l’odi. La màscara elegant es befa de tots nosaltres: al darrere hi ha la part podrida de la Història.
*
*
*
Collage d'OX
A la "nostra" Espanya, la convivència entre els diversos pobles és possible, però alguns volen fer valer els seus drets de conquesta per sobre de la raó. A sobre, compten amb un exèrcit mediàtic que altera les bones relacions entre tots, sense que la justícia hi faci res.
ResponEliminaNo saben que a Iugoslàvia van ser gent com ells els qui, a base de fomentar l’odi, van provocar una guerra?
Ostres, ostres, esperrem que el seny domini per damunt de l'odi o ho passarem molt malament!
ResponEliminaque els déus no s'escoltin aquests que volen la guerra, si us plau!
esperem, esperem... coi de tecles!
ResponEliminaSols pel títol ja paga la pena llegir el text!
ResponEliminaGràcies , Olga-
Perquè els petits no oblidin el arrels. Tanmateix com si fos “Fahrenheit 451”...
ResponEliminaJo crec que la història és com un pendol, va i ve. I cada oscil·lació té quelcom semblant i quelcom un xic diferent de l'anterior. No es bo clavar-se al passat però tampoc oblidar completament. Aprenentatge diuen. Aprenentatge necessari per aprofitar o potser no desaprofitar una nova oportunitat.
Semblances i diferències: al 1847 les xifres d'analfabetisme vorejaven el 80% si no m'erro. Als anys 30 potser no havia baixat massa aquest percentatge. Avui dia el diari més llegit de l'estat espanyol es diu Marca i crec que la revista amb més audiència es diu Lecturas.
Olga, un bon text sí senyor. Paga la pena llegir-lo.