*
Precisament ahir, remenant arxius, em vaig topar amb aquest poema per a un esdeveniment de fa 30 anys justos, ves quina casualitat. Se’n va fer un cartell, en part reproduït a les dues fotografies adjuntes, una de les quals porta un altre poema més breu, i es va publicar a la revista Informes, del Vendrell. La música, novembre, la terra, l’ànima del mestre que torna ...
*
CONCERT EN DIA MAJOR
*
A Pau Casals, que torna.
*
ALLEGRO MAESTOSO
*
Ens preparem, ara, per a tu,
com es prepara la Terra tota, ¿ho veus?
Bufa aquell vent més alt que busca el glaç,
les fulles que han cremat el seu temps
i volen el descans, però dansen l’octubre
i canten el novembre i els adéus de la carn:
s’emporten la glòria que han viscut
i acotxen a la terra la grandesa del migdia.
*
ANDANTE
*
Ara que arribes, la costa és neta i dura,
ja hem plegat els estris de la dispersió
i ens disposem a escoltar-te ben de prop.
La neu que t’acompanya, la primera,
et fa el viatge nou i t’obre el pas
d’entrada al gran casal
que ja era teu abans del temps perdut.
*
ALLEGRO MA NON TROPPO
*
Ja t’esperava el vellut dels ulls més dolços
i la molsa dels boscos en silenci.
Ja tenim les mans netes, ara sí,
i alçades a mig vol.
Totes les solfes del país
porten als fulls coloms de benvinguda.
L’orella al punt, escolta el cant central:
milers de mans i arrels treballen l’entrellat del dia,
les finestres obertes a la llum,
carrers sense foscor, pareixen rostres
i cels pintats de nou, tot just per tu.
*
ADAGIO
*
S’estremeixen els bronzes i les teules,
tota la carn tremola al so més greu
que mou els ossos sepultats
quan creix un plor que arrenca des del ventre
del teu violoncel.
.
Reposa a casa teva, ja hi trobaràs la pau.
***
Olga Xirinacs. Octubre 79
Escrit amb motiu del retorn definitiu de Pau Casals a la vila del Vendrell.
Publicat a la revista Informes, del Vendrell, 8.11.79, pàgina 4.
*
CONCERT EN DIA MAJOR
*
A Pau Casals, que torna.
*
ALLEGRO MAESTOSO
*
Ens preparem, ara, per a tu,
com es prepara la Terra tota, ¿ho veus?
Bufa aquell vent més alt que busca el glaç,
les fulles que han cremat el seu temps
i volen el descans, però dansen l’octubre
i canten el novembre i els adéus de la carn:
s’emporten la glòria que han viscut
i acotxen a la terra la grandesa del migdia.
*
ANDANTE
*
Ara que arribes, la costa és neta i dura,
ja hem plegat els estris de la dispersió
i ens disposem a escoltar-te ben de prop.
La neu que t’acompanya, la primera,
et fa el viatge nou i t’obre el pas
d’entrada al gran casal
que ja era teu abans del temps perdut.
*
ALLEGRO MA NON TROPPO
*
Ja t’esperava el vellut dels ulls més dolços
i la molsa dels boscos en silenci.
Ja tenim les mans netes, ara sí,
i alçades a mig vol.
Totes les solfes del país
porten als fulls coloms de benvinguda.
L’orella al punt, escolta el cant central:
milers de mans i arrels treballen l’entrellat del dia,
les finestres obertes a la llum,
carrers sense foscor, pareixen rostres
i cels pintats de nou, tot just per tu.
*
ADAGIO
*
S’estremeixen els bronzes i les teules,
tota la carn tremola al so més greu
que mou els ossos sepultats
quan creix un plor que arrenca des del ventre
del teu violoncel.
.
Reposa a casa teva, ja hi trobaràs la pau.
***
Olga Xirinacs. Octubre 79
Escrit amb motiu del retorn definitiu de Pau Casals a la vila del Vendrell.
Publicat a la revista Informes, del Vendrell, 8.11.79, pàgina 4.
és preciós.M'ha emocionat.
ResponEliminaMoltes gracies per aquets moments, Olga
i molt profunda la frase de Pau Casals:
"És a la nostra terra que hem de cercar la nostra força"